Per a Ramon Rosell i Novellas
Els meus carrers són moderns i pulcres, escombrats de fulles de tardor.
Els meus carrers tenen la fredor de la pressa indiferent, crua, mineral.
Les voreres altes lentament trepitjades per passos cansats, anònims. Patidors indiferents de les penúries dels altres, perquè no volen saber les pròpies.
Els meus carrers són un cant de nostàlgia de camins sense asfaltar, de terra roja, de molsa tendra crescuda a les bagues, de cingleres, rajolets, bastons de faig, cançons, gorgues.
Els meus records són la sorpresa d'infant de fer un clotet amb les mans i poder beure aigua de la font d'Aiguafreda de Dalt. Els meus sentits són les mans aspres i bondadoses ajudant-me a saltar un marge.
El meu delit avui seria tornar a esgarrapar-me amb les bardisses buscant fites amb tu, Ramon.
No saps com ets una llumeta més que s'apaga i va deixant a les fosques la meva infantesa, Ramon. T'estimaré sempre.
1 comentari:
M'agrada molt aquest escrit Berenguer, no puc di res més.
Ptns.
Publica un comentari a l'entrada