Poca broma amb aquest personatge arquetípic de la iconografia mexicana, gran creador i compositor de cançons.
Baixet, amb bigoti, una vida apassionada, una activitat creativa desbordant (vora 1.000 cançons), i una afició a l'alcohol que se'l va endur a l'altre barri amb 47 anys.
Quin talent i quina grapa, i quin munt de cançons, que tants i tants han versionat.
Per moltes coses, José Alfredo Jiménez és una de les ànimes d'un Mèxic tòpic però molt real.
En aquell any a l'altiplà en què l'expatriat passava llargues setmanes sense la N., posava aquesta cançó plena de força, tòpica -d'acord-, i bellíssima.
Avui, ja passat un bon temps, l'Indiano es vol permetre fer envermellir una mica la N. dedicant-li aquesta cançó del Mèxic que tots dos tant s'estimen. Per molts anys!
Foto: viquipèdia
5 comentaris:
Acabes de tocar un dels pilars de la música mexicana. Efectivament, poca broma amb José Alfredo Jiménez. Poca broma també amb Vicente Fernández, Jorge Negrete
i Miguel Aceves Mejía, que a part de ser excel·lents cantants i showmen tenien el costum de sortir a l'escenari vestits de mariachis (i tot bon mariachi du una pistola al cinturó).
Per cert, en entrar al teu blog m'ha saltat una publicitat del Real Madrid "gratis el himno del Madrid en tu móvil". En saps alguna cosa?
Aquesta publicitat d'aquest club apareix ultimament a tos els blogs.. en el meu també. es veu que és per culpa del comptador de visites. Començo a estar una mica mosca de sentir la musiqueta que em taladra
Edu,
Em sembla que em passaré al sitemeter, perquè el comptador "motigo", et dóna aquests poblemes de publicitat indesitjada.
Montserrat,
Alguns lectors desitgen conèixer les apreciacions de la mestra de música més famosa de la catosfera sobre els corridos, rancheras, i huapangos mexicans!
Estimat Indiano: sóc la mestra de música més eclèctica de la catosfera. M'agraden moltes cançons i peces dels estils més diferents que et puguis imaginar. Sóc capaç de gaudir amb Wagner i les meves estimades Valquíries durant les més de tres hores que dura; i no cal dir amb el Rèquiem de Mozart... i de sobte escoltar feliçment Beatles, Arjona, Robbie Williams, cançons del pop més simple de l'actualitat, emocionar-se escoltant la senzilla i perfecta cançó del Rossinyol i somriure dolçament escoltant rancheras cantades amb passió.
De ben segur que un pintor no sabria dir quin és el color que més li agrada o de quin pot prescindir... a mi em passa una cosa semblant.
Una de les frases que dic sovint a la classe és: escolteu això que maco!!!
Gràcies Indiano pel teu comentari al meu blog, m'anima a seguir millorant.
No coneixia aquest cantant mexicà, però m'ha semblat preciosa la cançó i estic segura què a la N.també.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada