Miembros y Miembras d'última hora

Encara accepten miembros y miembras d'última hora al club. De moment ja hi ha galesos, anglesos, escocesos, irlandesos...

Aquí, Licenciado, no aseguramos carros chocados

Ciutat de Mèxic, un dia de primavera de 2002,

Ja que, com és ben sabut, els consultors locals no funcionen, a l'expatriat, aquell dia, li va tocar anar a fer la feina que hauria d'haver fet el Rovelló Sánchez, i que aquest havia estat incapaç de fer. Tocava analitzar què era allò de "los seguros especiales", que van resultar ser totes les modalitats d'assegurament no obligatòries de la seguretat social mexicana.

Com sovint passava, el "comitè de recepció", és a dir el suposat grup de treball, estava sobredimensionat: hi havia massa gent a la reunió, presidida, per més inri per un dels grans -i perillosos- taurons del projecte, la Coordinadora de Afiliación.

Poques coses tem més un consultor, quan ha de fer feina, que li posin una patum a una reunió. En aquest cas, estàvem parlant de la que, amb temor reverencial i burleta alhora, era coneguda com "la Primera Dama", una rància funcionària de talons afilats, ungles vermellíssimes, pentinat crepat estil anys 70, i un gèlid somriure encarcarat sota múltiples capes de maquillatge.

La Primera Dama era anomenada així arran d'una broma sobre la seva longevitat en aquest món de canviants taurons institucionals que és la burocràcia mexicana. La broma -acunyada pels seus enemics de Cobranza -recaptació- feia així: "¿Porqué la Primera Dama? Porque fué la primera dama que contrató el IMSS". La senyora, efectivament, acumulava ja 32 años de antigüedad a la institució i això, naturalment, no era casualitat, sinó una combinació d'elements que val la pena assenyalar.

D'una banda hi havia la seva estudiada dualitat: el seu caràcter irascible, paternalista, prepotent envers els seus subordinats, combinat amb el seu posat ferm, tècnic i estudiadament femení amb els seus superiors.

D'altra banda hi havia el domini magistral de dos elements claus per sobreviure i progressar en la selva del "Instituto":

1-El coneixement profund de les claus tècniques i organització del negoci: en una institució en què, coincidint amb les eleccions, els caps giren cada sis anys, conservar el coneixement dels intringulis del Seguro Social la feia molt poderosa.

2-El domini de l'escenari, el cop de puny a temps, la mirada llacrimosa quan no quedaven més recursos.

Enfrontat a un tauró que no coneixia més que de referència, el jove expatriat va pensar: "A veure, mirem de centrar l'anàlisi en dos tipus d'assegurances":

-l'assegurança per a treballadores domèstiques;

-i l'assegurança voluntària de salut per a la gent sense treball formal (que representava -i representa encara- més del 60% de la població), que feia una sol·licitud d'addhesió voluntària i passava un examen mèdic per veure si eren admesos per a contractar l'assegurança, anomenada "Seguro de salud para la familia".

Després de les salutacions protocolàries, el jove prengué aire i posà damunt la taula la primera pregunta, que portà a una conversa, diguem-ne, curiosa:

-Licenciada, ¿Porqué en la Subdelegación San Ángel hay solamente 17 aseguradas en el régimen de trabajadores del hogar?

-A ver, Licenciado, pero ¿No sabe usted que está carísimo el servicio? Hasta 100 pesos (equivalència al seu moment: 12 euros) al día se están pagando! ¿Quien va a asegurar a esas muchachas?.

-Ah claro, claro Licenciada....

-Licenciada, ¿ Y porqué se rechazan más de la mitad de las solicitudes de seguro de salud para la familia en esa misma subdelegación?

-Pues mire, no sé como será allá en España, Licenciado, pero aquí en México no aseguramos carros chocados.

I després d'unes paraules contemporitzadores del consultor, i una diatriba de la Primera Dama en defensa dels seus mètodes de treball i criteris d'admissió d'assegurats, la reunió es va acabar.

Nota: la tauró, 6 anys més tard continua a l'IMSS, i fins i tot ha pujat de categoria.

Foto: viquipèdia

Tlacotalpan, "la ciudad de los tubos"

Tlacotalpan és una postal abandonada emmig del riu cabalós, el Papaloapan, que baixa, ja ample, poc abans d'abocar-se al Golf de Mèxic. Tlacotalpan forma part del gran univers que és l'Estat de Veracruz, aromes de cafè, de canya de sucre, de vainilla, de mar, de petroli.

Tlacotalpan és, com diu un vell republicà espanyol que l'expatriat i la N. es troben, en aquest dia xafogós i gris, assegut a un dels cafès del centre, "la ciudad de los tubos":

tuvo un gran puerto fluvial,

tuvo un gran compositor, Agustín Lara,

tuvo una nutrida población,

Però hi ha un munt de coses que Tlacotalpan té encara, com les cases magnificents arran de riu,

L'encant decadent, elegant, cuidat, del seus carrers,

Tlacotalpan, un dels llocs amb més aroma indiano que coneix l'ídem.

Fotos: N. LMN ; Indiano

Com fer turisme a Mèxic DF, i sobreviure a l'intent

Sovint l'Indiano és qüestionat per familiars, amics, coneguts i saludats respecte l'organització d'una visita turística a la Ciutat de Mèxic. La primera, inevitable, i de vegades única pregunta, és el gran tema, EL TEMA: la seguretat.

Li han fet la pregunta tant sovint, que podria estandaritzar la resposta en un contestador, però de manera resumida, sobre fer el turista a la ciutat de Mèxic calen tres consideracions prèvies, un decàleg, i una conclusió.

Tres consideracions prèvies

A-La ciutat de Mèxic és una de les grans ciutats del món, en un dels països més desiguals del món: això implica que per fer-hi turisme, s'han de tenir unes precaucions que a Barcelona, per exemple, no calen.

B-Tenir precaucions no vol dir anar amb por. Si tens por d'anar a un lloc, no hi vagis: hi ha milions d'altres indrets, a Mèxic mateix, o a la resta del món, per fer turisme. De fet, a Mèxic, amb l'excepció de les ciutats frontereres, i la Ciutat de Mèxic, i algunes zones conflictives de Chiapas, Oaxaca i Veracruz, els nivells de seguretat són molt alts. En definitiva, si l'únic que et preocupa d'un indret que vols visitar per plaer és la seguretat, no hi vagis.

C-Si decideixes visitar la Ciutat de Mèxic, aplica la vella consigna de "allá donde fueres, haz lo que vieres": gaudiràs d'una ciutat desconeguda i meravellosa. Per fer-ho amb més garanties, l'Indiano et recomana seguir els següents criteris i consignes de seguretat bàsics. No te'ls prenguis en broma: si vols fer esports d'aventura, fes tirolina al LLuçanès.

Decàleg Indiano de seguretat del turista a la Ciutat de Mèxic

1-Mai no agafis/aturis un taxi al carrer. Agafa un taxi de l'hotel -sí, és més car, però no estalviis en seguretat-, o truca un taxi "de sitio" -radiotaxi-, o, si ets a un restaurant, demana que te'n truquin un. Hi ha dues companyies de radio taxi de plena confiança, que t'atenen a qualsevol punt de la ciutat: Taximex i Servitaxi.

Perquè no pots agafar un taxi al carrer?

Perquè un dels delictes més comuns contra els turistes es produeix quan aquests agafen un taxi al carrer. En aquest taxi, en comptes d'haver-hi un taxista, hi ha un xoriço que al cap de dos carrers fa pujar un compinche. Els dos "taxistes" es dedicaran a retenir l'incaut turista durant unes hores, en un passeig forçat per la ciutat, li demanaran gentilment quins són els "PINs" de les targetes, i el/la deixaran en calçotets/calcetes emmig d'un barri poc recomanable després d'haver-lo plomat. A aquest bonic passeig alternatiu per la ciutat, se l'anomena "secuestro exprés".

2-Si no és imprescindible, no portis targetes de crèdit, ni de dèbit a sobre. Porta a sobre la quantitat d'efectiu que creguis que necessitaràs, i un bon sobrant.

Perquè?

Perquè, en cas d'un asalto, sempre és millor poder donar una generosa quantitat d'efectiu, i quedar deslliurat d'altres conseqüències. Si portes alguna tarja de crèdit o dèbit, sempre pots ser objecte del ja comentat "secuestro exprés".

3-Òbviament, no portis res a sobre que et sabés greu que et robessin, o que pugui atraure els lladres: rellotges, joies, càmares aparatoses, documents oficials: passaport, DNI. Deixa-ho tot a la caixa forta de l'hotel. Sigues discret en el vestir. Compte sobretot amb els rellotges de marca. Hi ha una coneguda "Banda del Rolex" -no és conya-, que fa anys que opera amb gran eficàcia als barris fresa de la ciutat.

4-Si no en tens necessitat, no caminis de nit, i molt menys sol, encara que sigui per un barri "segur". Perquè? Perquè de noche todos los gatos son pardos, la ciutat està mal iluminada, i simplement, caminar de nit és un risc innecessari. Fes servir el taxi. Aquesta és una limitació de llibertat que fa molta ràbia. Però és així.

5-De manera general. No et facis el turista intrèpid, o el turista sobrat que no li passa mai res. Peca per excés de prudència, mai per defecte. Si vols aventura, vés al Pirineu. Allà sempre podràs trucar al RACC perquè et rescati. Ain't no city for intrepid tourists

6-No et belluguis amb por. La por atreu els deliqüents.

7-No agafis el metro o els busos de nit. De dia són prou segurs, però de nit...

8-Si ets víctima d'un atracament (asalto), no et facis l'heroi. Recorda que aquí, al tercer món, la vida val menys que a Europa. Em permeto recórrer a un altre clàssic de José Alfredo Jiménez.


9-Procura evitar qualsevol contacte amb la policia. Si tens qualsevol problema, només contribuirà a empitjorar-lo. És trist, però és així. És difícil ser honrat cobrant 250 euros al mes i manegant una pistola. O sigui que allunyate'n. Siguin del color que siguin. Els que van de blau (policia judicial) i de marró (policia de trànsit) són els pitjors. Si n'hi ha algun de gris (la PFP-Policía Federal Preventiva, un cos de policia militaritzada, més o menys equivalent a la Guàrdia Civil), te'n pot refiar més. Si no fós que poden ser perillosos, farien riure:


10-Porta sempre a sobre una bateria de números de telèfon del consolat espanyol, i algun altre de la Unió Europea. Són els únics que procuraran ajudar-te de veritat si has patit un problema.

Conclusió

Si vols conèixer una ciutat apassionant, magnífica, meravellosa, i endurte'n un bon record, has de jugar amb les normes de la casa, encara que no t'acabin de fer el pes.

Així podràs gaudir de coses com ara l'edifici de correus del centre històric:

San Ángel,

o una fruita fresca magnífica en un día de sol al Parque México:

Tu diràs.

Fotos: Diego Serebrisky a pbase.com

José Alfredo Jiménez, poca broma

Poca broma amb aquest personatge arquetípic de la iconografia mexicana, gran creador i compositor de cançons.

Baixet, amb bigoti, una vida apassionada, una activitat creativa desbordant (vora 1.000 cançons), i una afició a l'alcohol que se'l va endur a l'altre barri amb 47 anys.

Quin talent i quina grapa, i quin munt de cançons, que tants i tants han versionat.

Per moltes coses, José Alfredo Jiménez és una de les ànimes d'un Mèxic tòpic però molt real.

En aquell any a l'altiplà en què l'expatriat passava llargues setmanes sense la N., posava aquesta cançó plena de força, tòpica -d'acord-, i bellíssima.

Avui, ja passat un bon temps, l'Indiano es vol permetre fer envermellir una mica la N. dedicant-li aquesta cançó del Mèxic que tots dos tant s'estimen. Per molts anys!

Foto: viquipèdia

Curiositats administratives mexicanes

Tot espanyol, per estar-se a Mèxic més enllà de 6 mesos seguits, necessita un visat, que la burocràcia mexicana anomena "Forma Migratoria".

El que l'expatriat tenia era una "FM3", anomenada: "Forma Migratoria para no Inmigrantes": fantàstic oi? Et donen una "Forma Migratoria", però no ets immigrant, sino "no inmigrante".

La N., després d'estar-se un parell d'anys com a turista (i per tant, entrant i sortint del país cada sis mesos), va decidir ser una "no inmigrante", és a dir, tenir una FM3. Un cop la va tenir, va poder comprovar que l'activitat a què l'autoritzaven era:

Al cap d'un temps, va decidir que seria positiu treure's la Licencia de Manejo (permís de conduir). Treure's el permís de conduir mexicà, per un expatriat, és molt útil i fàcil per tres raons principals:

1-L'asegurança del cotxe no et cobreix si no la tens.

2-Si un poli de trànsit t'atura, li podràs mostrar la teva vulgar licencia de manejo mexicana. Això t'estalviarà mostrar-li el el teu permís de conduir europeu, gran objecte de desig entre la policia mexicana: habitualment el retenen i així demanen una mordida més sucosa.

3-Es tracta d'un simple tràmit administratiu, sense necessitat de fer cap examen teòric ni pràctic.

Vistos tots aquests avantatges, perquè renunciar a tenir un permís de conduir que, a més, no caduca!