Tant a prop del cim, i que lluny que queda

3 de maig 2002

Ja ho saps Pinche, en qualsevol projecte, el pitjor de tot són els últims dies. Així que després de les setmanes de treball més productives de la teva vida, quan ja tens controlat els ressorts del client, resulta que és clar, això no s'ha acabat. I que s'han ajustar els càlculs a última hora, i que són les 11 de la nit, i saps que en tens per llarg, avui. Per arribar al cim, has de passar per aquestes angúnies d' última hora. Ets a prop, però encara no hi ets. Et mous d'esma, perquè estàs esgotat. A veure, repassem:

El que has patit:

1. Des del gener has tingut 4 caps de setmana lliures, els altres, sempre han estat pintats de l'angúnia d'aquella feina pendent de fer, d'avançar, de cara al dilluns següent.

2. Has treballat hores i hores, llarguíssimes hores en aquest despatxet fred, fosc, sense finestres, que comparteixes amb el Cep Campos.

3. Has perdut temps en innumerables saletes d'espera i reunions, i sobretot, has après que això no era perdre temps, sinó que era part de la feina. Pobre del que es desesperi davant el ritme d'aquesta colla de buròcrates! T'ha ajudat tant, moltes vegades, repetir-te les sàvies paraules del Pep, quan et queixaves que aquesta gent era un desastre: "Això no és Suècia, cony, perquè et penses que treballem aquí!

4. T'has pensat que, en aquest país, un "sí" volia dir un sí. Doncs resulta que depèn. I no ho fan per mala llet. Però com que el "no" està prohibit, en l'educat llenguatge formal local... A Mèxic, un "sí" pot voler dir "sí". Però també pot voler dir "potser", o pot voler dir, "sí, donades certes condicions", i fins i tot pot voler dir "no". Saber què vol dir en realitat un "sí" a Mèxic, necessita llargues hores d'experiència, d'afinar el nas, com els bons gossos caçadors, per saber què t'estan dient, i , en qualsevol cas, per preveure sempre la pitjor opció.

5. Has patit el rigor de la Montse, que no perdona, no perdonarà mai, una negreta mal posada, un espai que sobra, un color inadequat a la presentació. I, també, com n'has après, d'aquest rigor, de la importància de la forma, de les paraules posades a lloc, de la feina ben feta.

El que has gaudit:

1. Has tingut la sort -una sort que mai no valoraràs prou- de trobar dos funcionaris que t'han ajudat, i t'has sabut guanyar la seva confiança i el seu afecte. Des d'aquí, des d'aquest racó fosc on es consumeixen, imperturbables, les hores, els vols rendir un petit homenatge:

L'Angelino. El seu Cap, a qui li havies tocat com a contrapart, te'l va presentar, amb un somriure: "Berenguer, te voy a mandar un rato a que aprendas con los tres tipos que más saben de esto en todo el IMSS: i te'l va assenyalar. La seva figura baixeta, rabassuda, panxuda. I tu li vas dir: "Pero Licenciado, donde están los otros dos? Aquí están los tres: Angelino Cacique y Carrasquedo". I efectivament, amb l'Angelino has compartit moltes coses: malentesos inicials, hores de feina, apassionades discussions, un inoblidable viatge a Oaxaca, on has provat per primer cop els "chapulines" (llagostes de camp). Ell s'ha escarrassat a fer-te entendre com funcionava la maranya de processos de cobrament. I, més important encara, t'ha fet sentir el seu orgull de treballar a l'IMSS, on ell va entrar de missatger, amb 16 anys, i ara, 25 anys més tard, controla l'emissió anual de milers de milions de pesos en crèdits per cobrar.

El Rico, inestimable amic de Tijuana. Tot noblesa. Quan vas aprendre a desxifrar el seu parlar ràpid, vas entendre que si parlava ràpid era perquè les idees li anaven ràpid, i et vas dir: "Aquesta és la meva: un altre que va a ritme de primer món!". T'hi vas enganxar com una paparra, i en dues estades de tres dies a Tijuana, has après més que en molts dies de projecte, i, a sobre, has tingut temps de fer turisme.

2. Has fet amics. Perquè aquí no tens família, i cobra sentit allò de que els amics són la família que un es tria.

3. Has iniciat una història d'amor amb aquest país fantàstic. No ets el primer ni seràs l'últim. La llegenda diu que quan l'André Breton va aterrar per aquí, va dir que Mèxic era un país surrealista. Els mexicans, que ténen un sentit de l'humor notable, expliquen que el que no va dir Breton és que aquí Kafka seria un escriptor costumbrista.

4. Has viscut en una experiència contínua de creació i caos. Probablement, mai no t'havien exigit tant, ni havies portat tant fins al límit els teus sentits, la teva capacitat empàtica,

5. Has aguantat...

I aquí estàs, aguantant, perquè el cim ja és a la vora. El dia 14, gran presentació final. Els plaços ténen una cosa bona: vencen.