16 de maig de 2002
Arriba l'Alvarado, ràpid, com sempre, acompanyat d'un dels seus homes de confiança, el de cobrament, que li susurra coses a l'oïda, i que no deixarà de fer-ho durant tota la presentació. Hi ha 7 projectes per presentar, i a tu et toca ser el quart. Per això seus al darrere, perquè encara no et toca. L'Alvarado pregunta abruptament que què hi ha primer..........."No, no no...Quiero que veamos primero el tema de cobranza". O sigui, Pinche, que tu ets el primer que surts a l'arena aquest matí de maig. El que no saps és si seràs el toro o el torero. T'aixeques, i el Pep et fa un somriure, i et diu, "vinga chaval", i et fa una apretada al braç.
El Rovelló Sánchez obre la presentació, i tú decideixes, com de costum, fer-la dempeus, i no assegut a taula. Així que, esquivant cames dels que s'asseuen arrambats a la paret i cadires dels que ho fan a la taula principal, t'acostes cap a la pantalla. I comences: declames, afirmes, mostres, fas broma, dones el seu mèrit als taurons que t'han ajudat. Flueix, simplement, la cosa flueix. Hi ha una part d'irresponsabilitat en què els estiguis explicant a aquesta taula de peixos grossos les veritats que els expliques. Encara comets algunes errades, és clar: et dirigeixes a ells com a "vosotros" ("vosotros", no és un terme incorrecte, simplement és inexistent en el castellà que s'usa aquí). Hauries de dir "ustedes". Però tens la seguretat de totes les hores de feina al darrere, que et convergeixen harmoniosament al bec, i tant se te'n dona tot plegat.
Atenció. Interrupció. L'Alvarado pregunta, fa una pregunta prou pertinent, per cert. Ets a punt de contestar-li. Se t'avança l'Angelino. Sembla que ho hagueu assajat. No ho heu fet, però heu treballat tantes hores plegats, heu constituït tan bon equip, que, per fi, després de mesos de malentesos, parleu el mateix llenguatge. Més interrupcions en la presentació, que ja dura més d'una hora. La Montse somriu. Si ella no t'hagués orientat, en la seva particular manera, tampoc no estaries aquí explicant-los tot això, aquests. Després de de tres hores, sí, tres hores de comentaris, consells, interrupcions, preguntes, la presentació acaba. T'estàs pixant i surts disparat cap al bany, rodejant per darrere la pantalla. Quan ets a la porta, a punt de sortir, t'atura el capitost de cobranza. Té l'Alvarado al costat. No hi has parlat mai en aquests 6 mesos, només l'has saludat. I et pregunta: "Oye Berenguer, y ¿hiciste el trabajo tú solo?". "No, Licenciado", li respons, "acá estuvieron echando el resto Angelino, Manuel González, Aurorita, Lalo...su gente pués". Li dones la ma. Són quarts de dues de la tarda. I surts a hombros de la plaça.
El Rovelló Sánchez obre la presentació, i tú decideixes, com de costum, fer-la dempeus, i no assegut a taula. Així que, esquivant cames dels que s'asseuen arrambats a la paret i cadires dels que ho fan a la taula principal, t'acostes cap a la pantalla. I comences: declames, afirmes, mostres, fas broma, dones el seu mèrit als taurons que t'han ajudat. Flueix, simplement, la cosa flueix. Hi ha una part d'irresponsabilitat en què els estiguis explicant a aquesta taula de peixos grossos les veritats que els expliques. Encara comets algunes errades, és clar: et dirigeixes a ells com a "vosotros" ("vosotros", no és un terme incorrecte, simplement és inexistent en el castellà que s'usa aquí). Hauries de dir "ustedes". Però tens la seguretat de totes les hores de feina al darrere, que et convergeixen harmoniosament al bec, i tant se te'n dona tot plegat.
Atenció. Interrupció. L'Alvarado pregunta, fa una pregunta prou pertinent, per cert. Ets a punt de contestar-li. Se t'avança l'Angelino. Sembla que ho hagueu assajat. No ho heu fet, però heu treballat tantes hores plegats, heu constituït tan bon equip, que, per fi, després de mesos de malentesos, parleu el mateix llenguatge. Més interrupcions en la presentació, que ja dura més d'una hora. La Montse somriu. Si ella no t'hagués orientat, en la seva particular manera, tampoc no estaries aquí explicant-los tot això, aquests. Després de de tres hores, sí, tres hores de comentaris, consells, interrupcions, preguntes, la presentació acaba. T'estàs pixant i surts disparat cap al bany, rodejant per darrere la pantalla. Quan ets a la porta, a punt de sortir, t'atura el capitost de cobranza. Té l'Alvarado al costat. No hi has parlat mai en aquests 6 mesos, només l'has saludat. I et pregunta: "Oye Berenguer, y ¿hiciste el trabajo tú solo?". "No, Licenciado", li respons, "acá estuvieron echando el resto Angelino, Manuel González, Aurorita, Lalo...su gente pués". Li dones la ma. Són quarts de dues de la tarda. I surts a hombros de la plaça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada