16 de maig de 2002
Aquesta nit passada, no has dormit. Aquí estàs, dempeus, davant el taulell, havent pres un cafè per encadenar dia i nit, amb aquest cansament que se t'acumula darrere els ulls, amb aquestes galtes rasposes i aquesta acidesa de tensió i cafès acumulats durant dies. Això no té res d'extrany. Ha estat la quarta vegada que et passes una nit en blanc treballant, en aquest projecte. El que passa és que aquesta ha estat l'última nit del projecte. I aquesta vegada has portat el prèssing a nivell de pel·licula de "suspense". Perquè són dos quarts de nou, i d'aquí a una hora i mitja, comença la presentació final, amb totes les patums de l'IMSS. I aquí esteu, la Montse i tú, fent fotocòpies en color de les presentacions en aquesta odiosa macro-botiga, l'"Office Max" de Polanco (un barri chic del DF). L'únic que té de bo aquest xiringo és que obre a les vuit del matí, i que, sense ells, i amb la tinta de la vostra impressora esgotada després de treballar tota la nit, no saps com us ho faríeu per tenir les vint còpies a color de cada una de les set presentacions. Ja comptaves que la nit seria llarga, però no tant.
Però tranquil, ja has donat un pas més cap a l'avió que aquesta nit, després de la presentació final, de sis llarguíiiiissims mesos, et portarà cap a Barcelona. Les 8:55: està sortint l'ultima còpia, i mentre la Montse revisa la penúltima, tu comproves que aquesta també està bé. Sortiu de la botiga, i taxi rabent cap al pis. Les 9:15 i ja hi sou. Dutxa volant, afaitada a pal sec, i un altre taxi rabent cap a l'IMSS. Avui, per cert, us esteu saltant una de les recomanacions bàsiques de seguretat: esteu agafant taxis al carrer, i això mai no ho hauríeu de fer. Hauríeu d'anar a un "sitio" (una parada), o trucar un radiotaxi. Però què importa ja, quan no podeu dir fava, i no us podeu permetre arribar tard al gran dia?
Les 9:50 i esteu entrant per la porta principal de la Jaula Dorada (l'edifici principal de l'IMSS). Li diuen la Jaula Dorada perquè va costar un potosí remodelar-lo, fa uns quants anys. Ritual de deixar el carnet de la biblioteca perquè et donin un "gafete", que et poses inmediatament a la butxaca en comptes de penjar-te'l, com hauria de ser. Com que el vigilant ja et coneix, ho pots fer davant dels seus nassos, i a més t'estalvies de registrar l'ordinador en aquest llistat que no serveix de res. El Pep us està esperant al lobby, amb un somriure seriós. T'ajuda a portar les bosses amb les presentacions, i agafeu l'ascensor cap al quart pis. Ja t'ho saps: sortint de l'ascensor, passadís cap a l'esquerra i sala de reunions gran al fons. Ja hi és tothom, excepte l'Alvarado.
Aquesta nit passada, no has dormit. Aquí estàs, dempeus, davant el taulell, havent pres un cafè per encadenar dia i nit, amb aquest cansament que se t'acumula darrere els ulls, amb aquestes galtes rasposes i aquesta acidesa de tensió i cafès acumulats durant dies. Això no té res d'extrany. Ha estat la quarta vegada que et passes una nit en blanc treballant, en aquest projecte. El que passa és que aquesta ha estat l'última nit del projecte. I aquesta vegada has portat el prèssing a nivell de pel·licula de "suspense". Perquè són dos quarts de nou, i d'aquí a una hora i mitja, comença la presentació final, amb totes les patums de l'IMSS. I aquí esteu, la Montse i tú, fent fotocòpies en color de les presentacions en aquesta odiosa macro-botiga, l'"Office Max" de Polanco (un barri chic del DF). L'únic que té de bo aquest xiringo és que obre a les vuit del matí, i que, sense ells, i amb la tinta de la vostra impressora esgotada després de treballar tota la nit, no saps com us ho faríeu per tenir les vint còpies a color de cada una de les set presentacions. Ja comptaves que la nit seria llarga, però no tant.
Però tranquil, ja has donat un pas més cap a l'avió que aquesta nit, després de la presentació final, de sis llarguíiiiissims mesos, et portarà cap a Barcelona. Les 8:55: està sortint l'ultima còpia, i mentre la Montse revisa la penúltima, tu comproves que aquesta també està bé. Sortiu de la botiga, i taxi rabent cap al pis. Les 9:15 i ja hi sou. Dutxa volant, afaitada a pal sec, i un altre taxi rabent cap a l'IMSS. Avui, per cert, us esteu saltant una de les recomanacions bàsiques de seguretat: esteu agafant taxis al carrer, i això mai no ho hauríeu de fer. Hauríeu d'anar a un "sitio" (una parada), o trucar un radiotaxi. Però què importa ja, quan no podeu dir fava, i no us podeu permetre arribar tard al gran dia?
Les 9:50 i esteu entrant per la porta principal de la Jaula Dorada (l'edifici principal de l'IMSS). Li diuen la Jaula Dorada perquè va costar un potosí remodelar-lo, fa uns quants anys. Ritual de deixar el carnet de la biblioteca perquè et donin un "gafete", que et poses inmediatament a la butxaca en comptes de penjar-te'l, com hauria de ser. Com que el vigilant ja et coneix, ho pots fer davant dels seus nassos, i a més t'estalvies de registrar l'ordinador en aquest llistat que no serveix de res. El Pep us està esperant al lobby, amb un somriure seriós. T'ajuda a portar les bosses amb les presentacions, i agafeu l'ascensor cap al quart pis. Ja t'ho saps: sortint de l'ascensor, passadís cap a l'esquerra i sala de reunions gran al fons. Ja hi és tothom, excepte l'Alvarado.
La sala està plena, l'ambient és el de les grans ocasions. Aquí estan el Cep Campos i el Rovelló Sànchez, traspuant angoixa, perquè els toca presentar primer. Aquí estan tots els taurons, els que t'han ajudat i els que no, els que t'has posat a la butxaca i els que t'han fet la vida impossible. Tú, al menys tens la sort d'haverte'n posat algun a la butxaca. El Rovelló Sánchez només ha fet que acumular enemics. Al Cep Campos, li han arribat a donar documents antics. Per sort, el Rovelló t'ha fet la feina, i ha connectat un ordinador al canó de projecció, o sigui que reparteixes les presentacions i ja està. La taula ovalada només deixa espai per tres de vosaltres. Tú t'asseus discretament a segona fila i deixes que els "grans" s'asseguin davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada