Trobo que a aquest país li falta, a més d'autoestima, donar-se la oportunitat, quan cal, de ser desenfadat, poc trascendent.
Ens sobren esgarriacries (cenizos: trobo que l'idioma castellà l'encerta més, en aquest cas, per descriure aquests personatges), i ens falten il·lusionistes.
Ens sobra ironia, i ens falta innocència.
Ens sobra Espriu, i ens falta Dalí.
Ens sobra Bach, i ens falta Mozart.
Fins i tot, al nostre particular Eclesiastès, ens sobra "temps de lamentar-se", i ens falta "temps de ballar".
Anem, en definitiva, més que sobrats de seny, i ben faltats de rauxa. Per això Guardiola i el Barça, ara mateix són tant importants: són un element clau per passar del clàssic "avui patirem" al novedós "avui guanyarem". Per això crec que a aquest país uns quants Laporta més li anirien molt bé per sacsejar-lo.
Però torno al Lip Dub. I us presento el de la meva escola. I si resulta que a la meva seriosa, metòdica i respectada escola també en fan, tothom n'ha de poder fer. Divertiu-vos.
LIP DUB LFB from socialvideo on Vimeo.
4 comentaris:
Totalment d'acord en tot el que dius en aquest post però... t'has adonat que al Lip Dub no surt ni un mestre??? Això és està a mig camí entre en seny i la rauxa, just el punt que a mi m'agrada.
Montserrat
Em sembla que ii surt un profe (al final de les escales del pati) i el director lligat a la cadira i amordassat (just davant el despatx de direcció. I posats a trobar-li un altre defecte, no hi surt ni un borrall de català. Però és genial. Una "gamberrada" genial.
En serio què surt el Director? bufff
De ben segur acabaré animant-me i fent-ne un de l'escola però seguríssim que jo no sortiré. Tinc una faceta molt gamberra però a l'escola ningú la coneix... ni la imagina... crec...
:-)
Montserrat
Montserrat,
Sempre pots aparèixer amordassada i lligada a la cadira...
Publica un comentari a l'entrada