04:30h
-Papà!Papà!Papà!Pa...!
-Ja vinc! No cridis.
M'acosto mig sonàmbul a l'habitació dels churumbeles, m'assec en un tamboret.
-Què tens Atila?
-No puc dormir. Vull dormir al llit dels pares...
-Atila, ja saps que el teu llit és aquest, i que no pots venir al llit dels pares. Estira’t. Pensa en coses boniques i t'adormiràs. I no cridis tant, que despertaràs la Indianeta!
-Vaale...
04:40h
-Papà!Papà!Papà!Pa...!
-Atila, ja vinc, no cridis!
Ensopego amb una cadira, trepitjo un Gormiti -són odiosos aquests ninots, prefereixo la dictadura de Disney-.
-Què hi ha guapo? sospiro.
-Tinc set.
-Com es demanen les coses?
-Vull aigua si-us-plau...
-Ara te’n porto.
M’arrossego cap a la cuina, busco un got a les palpentes, l’omplo d’aigua i li porto.
-Ja no hi ha biberó?
-No, Atila, ara ja beus l’aigua en un got, com els grans. No recordes que el Pare Noël es va endur tots els teus biberons, per altres nens, que en necessitaven?
-Ah, sí.
Beu un glopet d’aigua
-Vull venir al llit dels pares...
-Mira, fem una cosa, estira’t i prova de dormir, i si d’aquí una estona no pots, no cal ni que em cridis, vine i et fiques al llit, d’acord? sospiro, aixecant la bandera blanca.
Me’n torno a dormir.
04:50h
-Papà!Papà!Papà!Pa...!
M’aixeco emprenyat, vaig cap al seu llit.
-Atil...! començo
-És que tinc pipi...m’interromp.
-Va, anem doncs.
M’assec al seu costat mentre ell està assegut a la tassa del WC. Penso com em costarà tornar a agafar la son, i com, quan l’hagi agafat sonarà, impertinent, i impenitent, el despertador. Estic de males.
-Atila, t’he dit que no calia que em cridessis, que vinguessis al llit directament...
-Però t’he cridat fluixet...
No puc evitar esclafir-me de riure. Em mira i somriu, content.
-És que sóc molt graciós!
L’abraço mort de riure.
-Va, vés a dormir al teu llit.
3 comentaris:
Ai Indiano, avui m'has fet riure! És un riure còmplice. Espera't quan siguin grans, ja no voldran que hi vagis, ni que entris al dormitori per res. Tinc un amic que fins i tot els ha comprat un llit una mica més gran perquè estiguin més còmodes quan portin als seus amics/gues a dormir.
Aquesta és d'aquelles frases que els mestres acabem també fent-les servir. És un dels avantatges d'estar amb criatures i escoltar-los. L'altre dia vaig entrar a P4 i volia gravar una cançó en anglès. Per molt que preguntava i insistia no m'en van cantar cap per què, segons la indianeta: Ara ens han sortit totes les cançons en anglès del cap i no en podem cantar cap! Estan totes fora del cap!
Montserrat
Montserrat,
Es que pel cap passen moltes coses, i després se'n van. Ara, quan cal tenim una memòria sorprenent!
Berenguer
Publica un comentari a l'entrada