El de recollir l'aigua de l'aixeta amb la ma, acostar-la a la boca, i xarrupar-la.
Gairebé cada nit, tinc la sort d'acostar la ma còncava regalimant aigua a la boca de la Indianeta, perque en acabat de rentar-se les dents xarrupi l'aigua, glopegi, i escupi la pasta de dents
I tinc també per tant la sort de recordar-me de la meva cara de sorpresa, aquell dia de gener que, posant la ma còncava, vas fer el petit miracle de recollir aigua de la font dels enamorats, i me'n vas donar, així, amb la ma. Jo era petit i no em sabia avenir que es pogués agafar aigua d'aquesta manera.
Cada vegada que bec aigua d'aquesta manera em recordo de tu, Tieta.
Foto: aiguafreda.cat
2 comentaris:
La meua iaia es va morir fa poc, el dia dels enamorats precisament.
Amb el temps espero recordar-la amb menys dolor i amb la joia que tu recordes la teua tieta.
Salut.
Oh i tant que la recordaràs amb joia!
I a més, va molt bé parlar-hi. T'aclarirà un munt de dubtes, de veres. I en algun gest senzill continuarà amb tu, segur.
Publica un comentari a l'entrada