26.3.10

És quan dormo que hi veig clar

Dies d'abril lluent que s'acosten: porteu flors, moltes flors, ben pausades i ambles, que ploguin a sobre el cap de la gent. Porteu poetes que facin despertar el dies de sol.





És quan dormo que hi veig clar

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX (1953)

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Aiii, me l ´has tret de les mans. Aquest matí hi pensava en aquest poema i he escoltat la cançó, i un parell més de´n Serrat. He estat dubtant entre aquesta i una altra per una entrada nova.M´ho has posat en safata, Indiano.

Quines coses que té la primavera!

CRIS ha dit...

Se que no sóc original però sempre m'ha agradat aquesta poesia però em sembla que qui ha de començar a esciure poesia ets tu Berenguer, creec que ho portes amagat, però que ets indubtablement ànima de poeta.
Petons

Berenguer ha dit...

A.,

Quina primavera corre per les teves terres? Jo sempre he associat aquest poema a la primavera, quan la llum em desperta abans d'hora, em torno a endormiscar, i recordo el que somio.

Gràcies per a seguir aquí.

Cris,

Doncs mira, fem un acord. Jo escriuré poesia quan tu muntis un tea garden a suburbia, què et sembla? :-)

Pais secret ha dit...

Quina sensacions més bones!La d´endormiscar-se amb la primera llum i el record del darrer somni, la de l´olor de primavera i la de sentir-se aquí, com a casa.

La primavera per aquests verals avança impetuosa. Diuen els pagesos..cada nevada és una femada.
Doncs sembla que així ha sigut i que el que hem de fer si podem, és recollir-ne els fruits.
Bon Dia!