Sorolls de ciutat antiga que es van apagant, amb el pas inexorable del temps:
-Els venedors de gas, rabassuts, forçuts, de mans amples, com petits grans aixecadors de peses: "El Gáaaaaaaaas! El Gáaaaaaaas!"
-Els venedors de tamales, peus fins, cara fosca, pedalant damunt el seu carro-bicicleta, amb la veu nasal que va sortint d'una gravació, com un mantra: "Háy tamáles, oáxaquéños, cálientítos, Háy tamáles, oáxaquéños..."
-Els venedors de garrafes d'aigua, veu roent, molt similars d'aspecte als seus companys del gas incomprensibles el primer cop, inconfusibles al cap del temps: "ÁguaEléctropúraaaaaaa!"
-El xiulet dels afiladors de ganivets (igual que els de Barcelona!)
-Els sindicalistes que van acabar tombant el Director, donant voltes i més voltes a l'edifici de Reforma: "Seguro Social, Patrimonio Nacional!"
2 comentaris:
Només t'ha faltat el Yeti, no? :-)
Buff, en falten tants encara!
Gràcies pel teu post tant inspirador
Publica un comentari a l'entrada