Que l'Atila canti ( i entoni) abans de saber parlar, i que xuti la pilota com si fos tres anys més gran.
Que la Indianeta i l'Atila es reconciliin i s'abracin després de pegar-se.
Fer una guerra de coixins al llit.
Fer croquetes amb la Indianeta, i acabar ben plens de farina arrebossant-les.
Que l'Atila devori les croquetes al crit de "mmmmm...qué bueno!"
Inventar-se contes on apareixen ells, els seus amics, i el Mickey Mouse (i que no falti la Minnie, l'Ànec Donald, ni el Pluto...ni el Goofy!)
Que de bon matí l'Atila et faci una abraçada i et vagi donant copets a l'esquena.
Despertar la Indianeta cantant una versió adaptada del "Bon dia" dels Pets, o "Res no és mesquí".
Fer entrar l'Atila a l'habitació perquè desperti la N (és l'únic que ho aconsegueix a la primera).
Jugar a fer-se pessigolles. A fer puzzles. A pintar amb els dits. A fer el cavall i l'elefant.
Aconseguir que s'adormin.
Xerrar amb la N. després que s'adormin.
6 comentaris:
-Que algú sigui feliç amb algunes petites felicitats tan grans.
-Que algú pugui llegir-les.
-Que tinguis un bon dia!
Que una indianeta et regali galetes i et digui: les he fet jo!!!
T'aseguro que aquestes felices petites no han fet res més que començar
Tenir dues lectores icomentaristes tant fidels!
Plorar recordant aquestes coses de la vida conyugal, tan tontes, i tan importants alhora. I no saber si hom plora de felicitat o de nostalgia, però sentir-se bé rellegint el teu text i recordant els temps passats.
Hola, Berenguer. Que tengan un feliz 2010. :)
Besos y abrazos
Pez
Bon Nadal i Molts petons a les indianetes i als atiles :)
Publica un comentari a l'entrada