Si parlem d'amor suïcida, val la pena remarcar l'"Edgardo" Carreras. Quan l'Indiano era petit i el portaven a l'òpera, sempre es preguntava com podia el tenor seguir cantant, i en registres tant aguts, després d'haver-se clavat una daga:)
Després també hi ha l'amor més agut (9 mítics Do!), i el més còmic, de "Tonio" Flórez
Però si hi ha una passió veritable és la del gran "Rodolfo" Alagna. Qui no se senti emocionat té sang d'orxata. Indiano dixit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada