Ha costat, però l'Indianet, des de fa 4 dies, per fi, ha entès que l'horari havia canviat, i ha decidit llevar-se més tard de les 6 del matí.
L'Indiano comença a "ser persona" de nou.
Tant, que l'altre dia, quan l'esbós de somriure tímid de la Laura sortia per la porta, i enfilava carrer avall. L'Indiano li va dir:
-"hola".
Ella es va aturar, es va girar.
-"Gràcies" va dir l'Indiano.
-"Perquè?"
-"Per fer pujar aquesta petita"
-"Però si fa molta bondat..."
-"Molt bé, molt bé"
L'Indiano sempre ha pensat que el mínim que es mereix qui passa tantes hores del dia educant els seus churumbeles és un "gràcies".
Pons (còmica contracció de "pues" i "doncs" de la Indianeta) això. Gràcies. A totes.
2 comentaris:
Sense cap mena de dubte gràcies a tu. Per la confiança i el suport.
moltes gràcies per les gràcies.
el divendres, en sortir vaig rebre una paraula que no m'esperava però que va fer no la pugués oblidar en tota la tarda. Aquest "somriure tímid" va durar tota la tarda i a tots amb els que em vaig juntar el divendres els hi vaig explicar.
Els mestres dels més petits (i dels més grans també) treballem amb molta constàcia i esforç per tal d'aconseguir uns hàbits i unes normes que serveixin de base dels aprenentatges futurs.
Seguiré treballant per aconseguir que els vostres fills es converteixin en persones dignes i ben educades que visquin en aquest món on cada vegada es van perdent alguns valors.
moltes gràcies i fins una altra!!
Laura
Publica un comentari a l'entrada