5.1.10

Un monument

Cap d'any a Suïssa. L'Indiano ha vist sovint que la gent adora aquest país, o el critica exacerbadament. Ara no entrarem en disquisicions sobre banca ètica. Continuem.

Cap d'any a Suïssa, deia, en un poblet de 400 habitants d'un cantó francòfon. És dia 31, el matí s'ha llevat fosc. I fred, és clar. L'Atila ja ha devorat el biberó i juga amb un tren. Tot i que a dins s'està bé (21 graus), a fora marca -4.

En Y. entra a la sala repentinat i amb cara de son.

-Ahora salimos a ver el otro monumento del pueblo.

-Del que me hablaste ayer?

-Sí

-Pero salimos ya?

-Sí, pronto va a haber demasiada cola

-?

-Sí, mira

I assenyala a través de la finestra, un camionet, amb el lateral obert, aparcat emmig de la placeta. A aquesta hora, 8 del matí, a -4 graus, i caient aiguaneu, hi ha una dotzena de persones a la cua. Ens vestim per sortir, i malgrat la recomanació de la A., no ens enduem el paraigües.

A la cua, malgrat el fred, hi ha un caliu increïble. La parròquia s'acosta fidelment a venerar els formatges que, cada divendres -avui un dia abans, ja que demà és festa- els porta el Marcel Huguenin. Ell és l'altre monument del poble, després del castell. I estar a la cua de la seva parada és una celebració. Sota la pluja, hi ha la ironia de l'home gran que, amb gorra i pipa fumejant, comenta la jugada amb la veïna, la mestressa de la granja de vaques. Un nen s'està a coll i bè del seu pare, rosegant un tros de gruyère que li ha donat el Marcel. Es fan bromes sobre el temps, sobre la quantitat de formatges que s'endú l'un o l'altre, i s'ofereixen bons desitjos per l'any nou.

L'Indiano ha estat intentant fer una tria mental raonable del que es vol endur, i no se'n surt. És com estar davant de totes les meravelles del món juntes i haver-ne de triar només algunes. Però el que tenen de bo els terminis és que s'acaben, i li arriba el torn. Per cert, a les cues a Suïssa, ningú no es cola, és clar. Ni tant sols es pregunta qui és l'últim quan s'arriba. Un sap que és l'últim en arribar, i que ningú que vingui darrera provarà de colar-se.

Sàviament aconsellat pel Y., la tria és un quart de formatge per a raclette, una barreja per fer fondue, un formatget de cabra tendre, un de curat, i un tros de vieux gruyère. Fins aquí una tria bastant clàssica. Queda espai i pressupost per un Vacherin Mont d'Or, una deliciosa manera de fer un àpat festiu sense complicar-se: al formatge, que vé en una capsa de fusta rodona, se li fa un foradet, se li tira un rajet de vi blanc, es posa al forn 5 minuts, i es posa al centre de la taula: per sucar-hi pa, o per menjar-se'l a cullerades.

L'Indiano és un devot de Suïssa, perquè és un país on es veneren els formatges.

Per cert, ja heu provat el Bleuchâtel?

6 comentaris:

Montserrat ha dit...

ummmm llegint el post m'han vingut ganes de fer una raclette. Hauré de buscar-la, no sé pas ni on la tinc amagada. Però el que està clarissim és que buscaré el Vacherin Mont d'Or... no ho he provat mai. Té molt bona pinta. ja tins el menú per Dissabte que ve. cal agafar forces per encarar el segon trimestre.

maria ha dit...

Bon any nou, indiano.
No s'hi val, a fer vindre gana de formatges impossibles de gaudir :-)

Pais secret ha dit...

Senyor Mestre formatger: Què en farem llavors del colesterol?
Sort que tenim la pujada al coll de Sant Genís per anar rebaixant quota...

No seràs l´únic però, aquest Nadal jo també porto a l´esquena un parell de raclettes,xocolata i uns embotits amb nous deliciosos de la teva Suissa venerada, i sense haver-hi posat un peu fa molt de temps.

Berenguer ha dit...

Montserrat,

La gràcia del Mont d'Or és que t'el pots menjar estil fondue, o estil raclette.

Maria,

De formatges impossibles de gaudir res de res: a la Via Marmorata 47(a la zona del testaccio) hi ha els germans Volpetti! segur que si els ho encarregues t'ho porten.

A.,

Que en gaudeixis molt doncs!

Quercus ilex ha dit...

Una fondue excelent !!!

Anònim ha dit...

Yo suelo comer Mont D'Or, pero fíjate que no sabía que fuera suizo.

A partir de ahora me lo intentaré comer sin impuestos.

Pez