Amunt, amunt!
Em diu el porter quan veu que he trobat muntura a l'estació de bicing aquest matí -roda fluixa, direcció torçada, però canvi lleuger.
Amunt, amunt
Em diu la cruïlla de cada matí, on trobo la mare de cada matí. Porta una menuda a la ma dreta, i un somriure cansat, i una feminitat potser oblidada, que es torba quan se sent observada.
Amunt, amunt!
Diuen els carrers de vianants que travesso amb roda lleugera. Arribo al peu del coll, em trec l'americana. Enfilo Major de Sarrià deliciosament buit de trànsit, amunt, amunt. A la plaça dalt el coll, la quiosquera somriu i m'allarga el diari.
Amunt, que la vida fa pujada, i no hi ha res millor que fer camí i arribar al cim.
3 comentaris:
Indiano,
vols dir que no seria millor pujar amb taxi i baixar amb bicicleta com fan aquests fisiòcrates d' IC?
Salut!
Cesc.
Amic,
Els d'Iniciativa tenen una sort: compten amb massa grans professors meus com perquè digui el que en penso.
És una veneració de l'Indiano pels mestres. Ja em perdonaràs.
... el camí fa pujada... i a les vores hi ha flors...
Publica un comentari a l'entrada