6.9.09

Felipe Calderón Hinojosa


No li falta un dit com al Lula, ni té les faccions indígenes de l'Evo Morales, ni la retòrica abrandada de l'Hugo Chávez.


No és d'esquerres -oh pecat!- sinó democristià.

Forma part d'un partit, fundat l'any 39, que ha estat i continua sent la única alternativa sòlida al sistema de dictadura perfecta (Vargas Llosa dixit) que representa el PRI.

Va haver de jurar el seu càrrec emmig d'una contrareforma organitzada per un mal perdedor.

Ha tingut els nassos de donar diversos cops de puny a les xarxes de narcotràfic.

Ha maldat per fer canviar un sistema d'Administració Pública escleròtic, una política fiscal esquifida, i una gestió de l'energia ancorada en tòpics populistes.

Fa pocs dies va arribar a l'equador del seu mandat (a Mèxic els mandats presidencials són de 6 anys), i, com és costum a l'altiplà, va dirigir un missatge als ciutadans.

Emmig d'una Amèrica Llatina segrestada per discursos i polítiques neopopulistes inspirades en la pitjor demagògia, l'Indiano voldria rescatar algunes paraules sàvies d'aquest discurs, tot i saber que això que farà és pecat, gairebé tant com mostrar simpatia per la causa jueva.

Algunes frases del discurs de Calderón:

Soy el primero en reconocer que a la vista del México al que aspiramos, lo logrado es claramente insuficiente. Que a este ritmo tomaría muchos años y, quizá décadas, el poder vislumbrar en hechos concretos el México que queremos. Que por muchos que han sido los esfuerzos por mitigar la pobreza, cada crisis alimentaria o económica como las que vivimos, representa un nuevo golpe a las posibilidades de vida digna de millones de mexicanos.


“Sí, sé que es muy difícil cambiar. Es tan difícil que por eso México, en alguno de sus rubros esenciales, no ha podido cambiar en décadas. Hoy tenemos que hacerlo, porque además ya no quedan otras alternativas, porque el tiempo y los recursos se nos agotan, porque las necesidades de la población son cada vez más apremiantes. Hoy, cambiar de fondo no sólo es la mejor, sino la única alternativa."


“Tenemos que hacer más con menos. El gobierno federal será el primero en poner el ejemplo. Mi gobierno no pedirá a nadie un esfuerzo que antes no haya hecho en su propio ámbito. Una vez que el gobierno federal haya puesto la muestra y mostrado en los hechos que está dispuesto a hacer mucho más con menos, podrá, en justicia, pedir a la sociedad su parte para esta tarea común”.

A Mèxic, més enllà de morts i de desastres, també hi ha el sentit comú, aquest que mai no ha tingut gaire bona premsa.

Font: www.eluniversal.com.mx ; les negretes són de l'Indiano.

13 comentaris:

aixetaire ha dit...

Em sembla molt bé el discurs, molt correcte... té un aire Zapatero.

Però no m'hi casa la maniobra política que va fer ahir.

Perquè destitueix al fiscal general que tants cops de puny ha donat al
narcotràfic per passar-li el càrrec a Arturo Chávez?

No diu "cambiar de fondo no sólo es la mejor, sino la única alternativa"?

Doncs, si s'ha de canviar de fons no hi posis al tal Chávez que aquest ja és sabut que no és "trigo limpio".

O potser resulta que el seu discurs no se'l creu ni ell?

Berenguer ha dit...

Aixetaire,

He de dir que vaig escriure l'entrada sense saber el canvi a la Procuraduria. Et diria que en aquesta guerra, com en totes, els escrúypols no valen.

El Calderón, com tots els polítics que arriben lluny a Mèxic, és un supervivent, i neda en un dels mars més difícils que hi ha. És veritat que sovint ha fet canvis de discurs, i també és veritat que mai un Tlatoani modern havia fet aquest exercici d'humiltat i realisme polític, encara que sigui només en les paraules.
Crec en definitiva que Mèxic navega millor amb ell que amb un "caudillo populista" com el López Obrador. Però això només és la discreta opinió d'un Indiano del segle XXI.

aixetaire ha dit...

Berenguer,

No et dic que no navegarà millor Mèxic amb Calderón (tant de bó) però tampoc ens enganyem, ell també ho és un "caudillo", neoliberal, però "caudillo" al cap i a la fi.

A part, de les paraules ja sabem que en fa el vent (sobretot en política) i a Mèxic hi passen tornados :-\

Salut.

Anònim ha dit...

Mientras no acompañe el legislativo y la ciudadanía, aquí no hay nada que hacer. A Fox se le recriminó su incapacidad para alcanzar acuerdos, pero creo que hay un punto de injusticia en eso.

Dudo mucho que en el PRI tengan el menor interés en favorecer acuerdos estructurales de ninguna clase. Son especialistas en quedarse quietos así se caiga la casa. Esto es normal en la vida política con una excepción: que de verdad se esté cayendo la casa.

Y la casa (cestadir, el petróleo) se está cayendo a toda velocidad.

Pez

Berenguer ha dit...

Aixetaire,

L'expressió de "Caudillo" (idea d'en Joaquim Ibarz -si vols saber alguna cosa de Mèxic hi han dues lectures imprescindibles: Krauze i Ibarz) és al meu parer perfectament aplicable al López Obrador .

Trobo molt discutible que l'apliquis al Calderón, que ni en les formes ni en els actes ha aplicat polítiques caudillistas. I això de "neoliberal", l'entenc com un tòpic que entre segons quin públic colaria, però a mi no me la fas empassar, no.

I com que ja he generat l'esperada i necessària polèmica, et cedeixo, si ho vols, la paraula, i per part meva dono el tema per tancat.

Una cordialíssima i discrepant abraçada.

Berenguer ha dit...

Pez,

No podría estar más de acuerdo contigo. Por eso creo que en un país de mitos y machos, resulta extraordinario que el Jefe Supremo haya confesado que las cosas no van bien, y que hay que cambiar o morir.

Y por eso creo también muy injustas y a veces gratuítas las críticas a un PAN que, a pesar de sus sectores ultra-conservadores, de sus errores, me parece una lucecita de esperanza frente a los de siempre (PRI y escissiones a su izquierda)

aixetaire ha dit...

Berenguer,

Em refereixo a "caudillo" com aquell qui arriba al poder d'una manera diguem-ne poc ortodoxa i crec que el procés electoral va ser prou accidentat.

Aquest punt em semba que te l'has saltat a la torera, "...una contrareforma organitzada per un mal perdedor".

Quan dic "neoliberal" només em refereixo a una manera de fer rutllar un país on l'estat intervé poc en l'economia.

De veritat penses que et vull fer empassar "un tòpic que entre segons quin públic..."? Ser llegir, ets politòleg oi?.

Llavors em sembla que Calderón, en aquest sentit, a diferència dels altres "caudillos" de llatinoamèrica (neopopulistes tots), és un "caudillo neoliberal".

Em queda clar que des d'un bon començament buscaves generar polèmica però el que llegeixo al post no t'ho puc comprar i és el que volia fer notar.

En canvi, la teua resposta a Pez, més honesta, sí.

"...un PAN que, a pesar de sus sectores ultra-conservadores, de sus errores, me parece una lucecita de esperanza frente a los de siempre..."

Malhauradament, i ja sé que em repeteixo, aquesta llumeta s'ha esquifit amb el fitxatge d'Arturo Chávez. Algunes ONGs ja han demanat al senat que no el ratifiquin.


Una molt cordial (i no tan discrepant com et vols pensar) abraçada.

Pais secret ha dit...

No em vull posar de peus a la galleda perquè en aquest tema vaig molt "peix" (nada que ver contigo, querido Pez)i el conec molt per sobre, per tant no tinc un criteri prou fiable. Però us he de dir nois,que m´ha agradat veure com us "escalfeu" i repliqueu, és una bona mostra de salut.
Mentre hi ha discussió, hi ha esperança.
Gràcies.
A.

Berenguer ha dit...

Aixetaire,

Com que ja he dit que donava el tema per tancat, procedeixo acuradament a mossegar-me la llengua.

Això només s'arregla en directe amb alguna chela!

Indiano

PS No ets pas periodista?

aixetaire ha dit...

Jaja, entre el dos m'heu fet fer unes bones rialles ara.

A, què n'ets de maca... i què bandarra! Es veuen bé els toros des de la barrera, oi? :-)

Berenguer, en directe em dedicaria a escoltar-te, sé que no estic a l'altura.

Salut.

ps: periodista jo? tampoc estic a l'altura.

Pais secret ha dit...

Bandarra jo? Pobreta de mi!
Vinga Aixeta posa´t la mascareta de lluitador que jo em poso la meva, així l´estreno d´una vegada.;)
I compte amb l´Indiano que almenys medeix metro noranta cinc!

Perdona Berenguer, però això no podia quedar així...

Un petó als dos i al Pez que m´està donant classes particulars al meu blog i dono el tema per
"sanjat"

aixetaire ha dit...

Només per esclarir una cosa, quan he dit "bandarra" ho feia en castellà (ho diem molt al poble).

Disculpes si he provocat un malentès i disculpes pel chateo.

Salut.

Pais secret ha dit...

Ho he entès perfectament, Aixeta.
No et preocupis. A més, m´has dit maca, què més vull?

Salut