Ancorades en el masclisme.
Així viuen una bona part de les dones mexicanes, en el país més masclista que va conèixer l'expatriat.
Ancorades no vol dir sempre sotmeses, resignades o ocultes. Però com un eixam de barques lligades a un mort, les dones mexicanes no tenen més remei que enfrontar les tempestes de la vida diària, les petites coses, els seus projectes vitals, les seves aspiracions, tenint com a referència un masclisme pregon que les enfonsa, les sacseja quan s'hi rebel·len. Les dones mexicanes neixen amb una pesada bola espinada de ferro lligada als peus.
No parlem ja de les ultrafamoses -i desconegudes- víctimes dels territoris sense llei de la frontera nord. Tant nombroses que se n'ha perdut el compte. 300? 400? Això a Ciudad Juárez, però a Tijuana, Matamoros, o Laredo?
No cal potser que parlem de fredes estadístiques oficials de violència intrafamiliar, o de la curiosa jurisprudència de la Suprema Corte de Justicia de la Nación (l'equivalent del Tribunal Supremo espanyol), segons la qual:
“quan es demana el divorci per motiu de violència intrafamiliar, el demandant ha de precisar detalladament les circumstàncies de temps, manera i lloc en què succeïren els fets, amb el risc de que si no ho fa, la seva petició pot resultar improcedent”.
No cal que en parlem gaire, de les obvietats.
A l'Indiano l'interessa més parlar de la quotidianitat dels cercles de classe-mitja-urbana-llegida-i-moderna, on, per exemple, resulta molt extrany -i mal vist, perquè no dir-ho- que una noia soltera vagi a viure sola.
Parlem d'un país on "no toca" que les solteres vagin al ginecòleg, on la rentadora no renta, i per tant les bones mestresses de casa han de rentar a ma.
Parlem de les reveladores expressions de la llengua diària. El Día de las Madres (el 10 de maig) tothom deixa la feina al migdia, i fa grans reunions amb la família per homenatjar les mares. Aquell dia, les mares són les reines per un dia: sel's fan festes, regals, es lloguen mariachis perquè els toquin cançons....
Al mateix temps, però, "madre" i els seus derivats, serveixen per renegar, maleïr, insultar, amenaçar: te voy a dar en toda la madre; te voy a madrear (et fotré una pallissa); le dió un madrazo (cop), una madriza (pallissa), ¡Ni madres! (Ni de broma); i la preclara, i significativíssima: "me vale madres" (se me'n refot). Aixó sí, quan alguna cosa està molt bé, en canvi, s'acostuma a dir, amb alegría, que "Está padre", o fins i tot "Padrísimo".
Parlem d'aquell dia en què l'expatriat, pocs mesos després d'haver arribat a l'altiplà, assegut a la saleta d'espera d'un edifici oficial, va mirar distretament un cartell llampant clavat a la paret. Al centre, una noia embarassada, el cabell curt, l'aire modern, la panxa enorme, feia una pausa la seva feina de secretaría mirant directament l'observador del cartell.
A sota, en grans lletres grogues majúscules hi deia alguna cosa així: "El Presidente Fox lo ha reafirmado: en la Administración Pública Federal, está prohibido solicitar certificados de no embarazo para acceder a un puesto de trabajo".
4 comentaris:
Molt interessant aquests insults lligats a la paraula madre,resulta grotesc tot plegat.Lo pitjor es que ens pensem que aquí anem molt avançats i resulta que la gent (i ja saps en quin poble visc) també et miran malament si vius sola. La gent arriva a dir-te i a pensar una sèrie de bestiesses com si fossis un ésser d'un altre planeta.Quan tinguis temps et recomeno "Las nuevas soledades" de M.F.Hirigoyen que aprofonditza sobre aquest tema,desconec si hi ha traducció.
Molts petonets per a tots.
Cris,
D'acord, però aquí no conen que es demanin certificats mèdics de "no embaràs" per accedir a una feina!
Tot plegat donaria per una llarga xerrada. El que més m'ha sorprés són les expressions que comentes, la veritat és que les deconeixia i són del tot intolerants. Tot i ser dona tinc unes idees molt particulars sobre el feminisme i penso que a vegades hi ha dones que es guanyen a pols certs comportaments masclistes. Evidentment no parlo de la violència domèstica ni de la submissió que moltes dones han de patir, això és un tema molt seriós i molt preocupant.
El fet de demanar un certificat és inapropiat i atenta contra la llibertat però siguem realistes, i tot fent d'advocat del diable, si tu tens una empresa amb dues candidates amb les mateixes capacitats i t'adones que una està embarassada i l'altre no... quina seria la teva decisió???
Si la candidata embarassada em sembla la millor, li preguntaria a quin acord podem arribar per fer compatibla la feina i la seva maternitat.
Al meu parer, la clau és compromís, flexibilitat, i respecte. Fàcil de dir, però més difícil d'aplicar, segur!
Publica un comentari a l'entrada