Un dia de Rodríguez invers

En plena canícula estiuenca, l'Indiano s'ha trobat en una situació nova per a ell: quedar-se a càrrec dels churumbeles mentre la N. fa un encàrrec a Barcelona. Aquesta és la crònica d'aquest dia de "Rodríguez invers".

Dia anterior

22:30 La N. em canta el menú previst per cada un dels dos indianets, que fa una bona estona que dormen.

22:32 La N. em recorda el menú previst per cada un dels dos, i em recorda també l'hora en què acostumen a prendre els àpats. Em torna a mostrar els tuppers i els espais que ocupen a la nevera, i què correspon a cadascun.

23:00 La N. insisteix a endur-se el petit en tren amb ella, cosa a la qual em torno a negar.

Dia de autos

1:00 La N. es desperta, i em recorda que si en algún moment del dia tinc cap dificultat, la truqui.

8:20 la família ja és dalt el cotxe, disposada a acompanyar a la N. a l'estació.

8:35 El tren que havia de sortir a tres de nou no sortirà, perquè hi ha un soca que ha caigut amb el cotxe a la via, que ha quedat tallada, o sigui que l'alternativa és anar a l'estació principal de la comarca que queda a 20 minuts.

8:50 La N. insisteix en què no arribarem a temps perquè pugui agafar el tren de dos de deu.

9:30 La N. Surt amb el tren cap a BCN.

10:00 Miro per la finestra del cotxe tot tornant: els fantàstics camps de girasols, espectacularment florits durant el juliol, són ara un conjunt de flors marcides, i, suposo, a punt de ser collides. Poesia i producció agrícola no sempre van lligades, pensa l'Indiano, mentre la Indianeta demana fer pipí.

10:02: Mentre manté suspesa la Indianeta als braços perquè aquesta, fent pipí, no es mulli les sabates, l'Indiano, admira la plana riallera, amb les Alberes al fons.

10:03 Mentre nota com el pipí de la Indianeta li esquitxa el peus, l'Indiano pensa en el Txumari Alfaro. En un esguard a la plana, té un record sobtat per a en LLach. A l'Indiano tampoc hi ha terra que el seddueixi tant com l'Empordà. La barreja de Txumari Alfaro i Lluis Llach no acaba de ser ben processada per l'Indiano. O sigui que dóna una mica de biberó a l'Indianet, asseu la Indianeta al cotxe, i continuen.

11:20 Ja a casa, juguem a buscar i obrir pinonets. La Indianeta s'enfada perquè me n'he menjat un. Tot seguit prova de donar-ne un a l'Indianet. La indianeta s'enfada perquè no deixo que peixi el seu germà amb un pinonet. L'Indianet, que ja tenia la boca oberta com una bústia, també s'enfada.

12:15 La família Indiana Rodríguez inversa dina. La N. truca per recordar-me què han de menjar els indianets i on és cada cosa.

12:30 La Indianeta dorm, l'Indianet es resisteix. La ronyonada i els braços em fan mal de tenir-lo a coll.

12:32 L'Indianet m'arrenca una pota de les ulleres amb gran facilitat, com qui arrenca la pota d'una llagosta. Tot seguit s'adorm amb la pota a la ma. Li faig un llitet amb tovalloles, li trec delicadament de la ma la pota de la ullera, el deixo dormir damunt les tovalloles, i penso que després de dormir ja faré un apanyu amb les ulleres.

14:40 La sogra em truca (i em desperta) per dir-me que arribarà més tard. Feliç amb la perspectiva de dormir més, m'hi torno a posar bé.

14:42 la Indianeta, probablement alertada pel meu desig de dormir més, crida "Papí, Papí", des del pis de baix. Baixo. La trec del llit amb una abraçada. Li reitero molt seriosament que no vull que em digui "Papí", sinó "Pare". Em diu "Valee...", en to resignat.

16:15 Anem tots abanyar apissina de l'Ái. Riem molt.

17:40 La indianeta berena una apagur. L'Indianet unes farinetes de sèmola que no entenc com li agraden tant. L'Indianet té la cara plena d'aquestes odioses farinetes de sèmola que no hi ha nanera de netejar-li.

19:15 Anem a buscar a la N. a l'estació. L'Indiano ha sobreviscut al seu primer dia sol amb els churumbeles. La feina ben feta no té fronteres.

Foto: commons.wikimedia.org