22.7.08

Olor de mar

En aquells temps mexicas, l'Expatriat, íntimament, sempre va tenir clar que volia tornar al Born després de rodar el món.

La veritat és que adorava el clima de l'altiplà: sempre fresc als vespres i als matins, amb aquelles ventolades de muntanya que, a l'hivern, netejaven de pol·lució la majestuosa vall; amb aquells cels de llum transparent i cegadora, que de manera excepcional, deixaven veure el "Popo" i l'"Izta", els gegants adormits.

Adorava deixar oberta una bossa de patates, o cacahuets, i que aquests estéssin en perfecte estat dies més tard. Quina diferència amb aquella conya marinera (mai millor dit) de trobar-se'ls remullits a la natal Barcelona. Quin plaer no suar. No suar en tot l'any! Quin plaer que tothom trobés, a 27ºC i 25% d'humitat, que allò era una calor insofrible, i en canvi poder presumir que allò no era res comparat amb l'estiu mediterrani.

Però en algun viatge tocava sortir de l'altiplà per anar a provincias, i aleshores, tot baixant de l'avió, l'olor de mar li entrava pels narius, i li despertava, sistemàticament, una nostàlgia abassegadora. Quan a l'olor s'afegia la vista, i el gust, com passà Puerto Nuevo, o a Veracruz, la tornada a l'altiplà era més i més difícil.

Potser aquesta és la resposta a una pregunta que, en formes diverses, li han fet a l'Indiano darrerament: -Si tant bé estaves a Mèxic, perquè vas tornar?

En resum, la resposta és fàcil (tot i que la seva elaboració no ho ha estat):

Perquè no podia deixar de sentir, com avui al vespre, aquesta olor de mar cansat i meravellosament decadent que és el seu.

Fotos: esmexico.com; Indiano

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En resum, la resposta és fàcil (tot i que la seva elaboració no ho ha estat):

Perquè no podia deixar de sentir, com avui al vespre, aquesta olor de mar cansat i meravellosament decadent que és el seu.


L'altra resposta clara (i d'elaboració molt mes fàcil) és: "Perquè un error ho té qualsevol"; que és la mateixa resposta que tothom pot donar quan li demanan aquestas coses. :)

Y probablemente me acabo de marcar un catañol de cojones, pero bueno, se hace lo que se puede, jeje.

Una abraçada.
Pez

Berenguer ha dit...

Pez, no seas modesto, que no te pega!

Te has marcado un catalán muy correcto, superior al de muchos indígenas que lo tenemos como nuestra lengua madre...y común.
Sólo tres errores: "...un error EL té qualsevol."..."Quan li demanEn aquestEs coses."

Felicidades!!! :)

Anònim ha dit...

Jeje, gracias, maestro. En realidad tuve que andar mirando en tu bitácora para encontrar las palabras, jeje.

Supongo que "el" es el equivalente a "le" en español. Lo que en español sería un leísmo, imagino que en catalán será un "elismo", ¡ja! :)

Más abrazos. Ya estoy en Panamá...

Pez