Probablement, en Duran i LLeida és el candidat per Barcelona més ben preparat per al càrrec. Va ser un avançat als seus temps. En els anys de la transició, quan gairebé ningú era un professional de la política, ell ja ho era.
Curiosament, el que era un desavantage en aquells temps, avui dia, probablement, li dóna avantage, pensa l'Indiano. Perquè ara, en un món de professionals de la política, Duran i Lleida acumula una experiència invaluable en tots aquests terrenys relliscosos en què s'ha de moure un polític avui a Catalunya, i a Espanya: trepitjades d'ull de poll, cops de colze a les costelles, comunicats de premsa, exclusives, petons a les verduleres del Mercat de la Boqueria, encaixades de mans i intervencions a Cambres, Cercles, Tribunes, Fòrums, Foments, Plataformes, Segles XXI i Internacionals Democristianes.
En Duran ven experiència acumulada, seriositat, i voluntat de tolerància i equilibri entre els dos grans partits espanyols. Reivindica el Sentit Comú, en el
grup cívic que li dóna suport.
En temps d'incertesa i desencís, Duran, en línia sarkozyana, ha decidit endurir el discurs pel que fa alguns temes clau. Catalunya, Immigració, Esforç, Treball, Respecte. A l'Indiano no li acaba de casar aquest discurs tant endurit, i aquesta estètica tant freda, amb els tradicionals valors reivindicats per CiU: la moderació, l'equilibri, ...el sentit comú?
L'Indiano discrepa particularment d'aques desafortunat slogan. Aquells qui, com l'Indiano, han estat emigrants, encara que en circumstàncies diferents de les que s'identifiquen habitualment com a "immigració" tenen una perspectiva diferent del problema. Com que el tema és sensible, i en temes sensibles els jocs de paraules són perillosos, l'Indiano vol opinar sobre cadascuna de les dues frases del slogan:
1-Qui passa gana no es canvia de país. Normalment canvia de país qui té ganes de superar la falta d'oportunitats i perspectives que li ofereix el seu.
2-Dir que "a Catalunya no hi cap tothom", més enllà de ser una obvietat física, què vol dir?
Catalunya se la juga en aquestes eleccions, i això ho saben bé tots els partits. Malgrat les animadversions que desperta, Duran és un candidat sòlid, seriós, i preparat: un corredor de fons de gran ambició personal. Altra cosa és la ideologia que destil·li, i les simpaties que desperti. Altra cosa és també l'escassíssima experiència de gestió de govern (dos anys mal comptats de conseller)
I Duran, més enllà de la seva cuidada i estudiada estètica, que el fa tant llunyà, també és humà. Des d'aquest humil blog, l'Indiano, que ha patit a la família els estralls d'una malaltia tant cabrona, desitja, de tot cor, que es recuperi. Encara que sigui per a seguir-hi discrepant.
Fotos: ciu.cat
6 comentaris:
Joer, el Duran debe de escribir un catalán horrible y tú estupendo, porque a ti te entiendo (casi) todo y a él no le pesco res de su eslogan. :( ¿Me das una ayudita?
Hola Pez,
El eslogan es un juego de palabras entre "ganes" = ganas y "gana"=hambre.
La traducción sería:
"La gente no se va de su país por ganas, sino por hambre. Pero en Cataluña no cabe todo el mundo"
Bò.
Berenguer, ja sóc per Catalunya.
Una abraçada,
Cesc.
Gracias, Bere. Una de las cosas que más me gusta del catalán, aparte de los acentos gerundenses, que me gustan casi tanto como sus caracoles, es que aprendo mucho español.
Con tu traducción he recordado que en mi manchego pueblo le decimos de común "gana" al hambre... Es una palabra que recuerdo en boca de mis familiares de acá, ¡y lo había olvidado!
De todos modos, tu catalán es mejor que el de Duran... a ti te entiendo casi todo y a él no le entendí nada. :D
Creus veritablement que és un desafortunat eslogan???
Creus que aquí hi cap tothom???
Saps que és una escola on tothom és immigrant?, on no es pot fer cap festa tradicional nostra perque no ho volen??? on no es pot cantar en català???
Quan tu erets immigrant t'agradava, pel que expliques, participar de la cultura, del menjar, de la música de Mèxic... creus que aqui passa el mateix???
CioCioSan
Benvolgut CioCioSan:
Evidentment que és un eslogan desafortunat. A mi m'ho sembla. Et diré més: és un eslogan covard, perquè és poc clar sobre el que vol dir, ni aporta propostes, o solucions, a un problema clar, un gran dasafiament que tenim entre mans.
I crec que les mitges paraules de l'eslogan, igual que les repetides preguntes amb molts accents d'interrogació que em fas, no ajuden a tenir la calma i claredat necessària per a resoldre'l.
Publica un comentari a l'entrada