Avui fa exactament dos anys (!) que vaig tornar de Mèxic. I avui deixaré que parlin sobretot les imatges. Us animo a dir-me quina foto us agrada més.
1. L'hotel icona de la ciutat de Mèxic. I una de les seves paradoxes gràfiques: el "Maria Isabel Sheraton". Un símbol "gringo" al costat del símbol de la independència Mexicana: "El Ángel". 
2. L'edifici del Instituto Mexicano del Seguro Social (la jaula de oro), on vaig treballar 2 anys.
3. La Plaza del Zócalo. Sempre vaig pensar si el banderot havia inspirat l'Assssnar per posar-ne un de similar a Madritt.
4. Un "chilango" (és a dir un paio de la Ciutat de Mèxic) menjant-se uns "tacos" amb un "refresquito".
5. Els mariachis esperen clients (que els lloguin per anar a cantar en alguna celebració) a un carrer del centre del DF.
6. Un taxi circula per un carrer que incorpora molts elements del ben típicament caòtic DF: Cotxes, paradetes, gent, policies de trànsit...
7. Un dels edificis icona de la ciutat de Mèxic financera i rica: lli diuen "El pantalón".
8. Cua de cotxes arribant a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EUA). No cal dir on volen entrar els que fan cua, oi?
Nota: la gran majoria de fotos provenen del web www.trekearth.com.
5 comentaris:
La 1, la 2 i la 7 són la típica imatge que tenim de la ciutat, els que no la coneixem.
La 3 m'agradat d'entrada però el comentari ha trencat l'encant. Recordar "allò" em dóna mal rotllo.
La 4 és divertida, m'agrada el menjar mexicà.
la 5 per mi és la millor, la que està més ben feta.
La 6 i la 8 són el color del país.
la 9 em deixa sense paraules.
Ufff quin rotllo no??? això que encara no m'he begut el cava ;-)
Montserrat,
Estic segur que el beuràs en bona companyia! I et podràs enrollar tant com vulguis!
Sí que és molt bona la foto dels mariachis. Hauries de veure com corren davant o darrere els cotxes, talment com si fos un "encierro", lluitant per pescar un client.
Mèxic és un país on la música, i la música en directe, és a tot arreu.
Como foto, la 9 sin dudar, pero la de los mariachi-servidores sería la más racial, para mí, de la ciudad de México.
Hoy pasé delante del la parroquia de la Divina Providencia, en cuya fachada hay tremendo mural que reza.
Horarios de oficina
[y pone los horarios]
Horario de oficina... parroquia... oficina... ¡olé! Imagino que adentro no hay párroco sino un burócrata.
HOLA,
Estèticament em decanto per la 5,
però la 9 és molt colpidora,em re-
corda aquella cançò de l´Arjona i
els Intocable, "Mojado".
Què tindrà aquest país que sense
haver-hi posat mai els peus em té
ben enganxada?
Gràcies per mostrar-lo així, amb
imatges i paraules.
A.
A,
Si hi ha alguna cosa que m'impulsa a parlar de Mèxic és entendre les meves migracions i mostrar les mil cares d'aquest país fantàstic.
Publica un comentari a l'entrada