"El que més sap de tota aquesta història ets tu"

15 setembre 2002

En consultoria aprens molt ràpid allò que t'explicaven a les classes d'economia de la facultat: la ciència (o l'art?) d'administrar bens escassos. Hi ha dos grans bens escassos en consultoria internacional, a part de l'òbvia en tot negoci, que són els calés: el temps, i les hores de consultor.

Exemple pràctic: un dels factòtums tècnics de la Secretaria de Salud vol saber què estem fent. I ho vol saber demà passat. I per saber què fem, voldria que li expliqués algú documentat, és a dir, el Cap de projecte (que a hores d'ara és al Brasil), o algun dels tres consultors principals del projecte (un a Barcelona, l'altre a El Salvador, i el tercer al Brasil, també).

I ara què fem? Qui li exposa el projecte a aquest paio? Perquè a sobre, hi ha un afegit perillós: el factòtum que vol saber del projecte és un gachupín com tu, un que ja ha estat monjo consultor abans que frare funcionari, i ja se sap que "no hay peor cuña que la de la misma madera".

Només hi ets tu, pinche. Pinche? No chaval, que ja no ets Pinche, des d'ara mateix, quedes ascendit a Consultor Senior. Qui ho diu això? En Pep. Un autèntic especialista en aportar arguments que poden semblar suïcides a un noi "prudent i assenyat com tu", però que són imprescindibles en aquest negoci. Des de molts quilòmetres lluny, amb una trucada de mòbil, et convenç que, per sobre de totes les coses, tú en saps d'això. O no vas sobreviure amb èxit a l'anterior projecte? O no fa ja anys que sents parlar de projectes d'aquesta mena? I, com gairebé sempre, en Pep té raó. O sigui que agafes el toro per les banyes, et cures de pors tontes, li dius al Rovelló Sánchez que t'acompanyi per fer "bulto", pregues perquè no se li acudeixi obrir gaire la boca, i entres a la reunió.

El factòtum ja hi és, i s'asseu a taula, rodejat d'un quants membres destacats del projecte:

-el Director General: una barreja interessant: la franquesa d'algú que ha nascut al nord del país (on, parlen més "en plata" i s'estan, en general, menys per punyetes), amb una actitud de realitat màgica de les coses;

-la nena mona que ens ha tocat de contrapart teòrica (la sort és que no fa gran cosa, ni per bé, ni per mal);

-i el jove gat vell, que, des de la modèstia de de la seva mirada reservada, no ha parat d'obrir-te portes i camins des de que va començar el projecte, fa ja dos mesos i mig.

La reunió va com et pensaves. El Director General adula el factòtum, tú intentes exposar i defensar raonablement el projecte, el Rovelló Sánchez diu alguna obvietat, més que res perquè se sàpiga que hi és, la nena mona diu una tonteria de la que es riu ella sola, el factòtum carrega contra nosaltres, i el jove gat vell s'ho mira i va decodificant tot el que l'interessa.

Surts raonablement content, i com que ja és tard, te'n vas a dinar. Has quedat amb el Luís, que ha descobert un restaurant argentí molt maco, i resulta que l'encarregada és nascuda a...Figueres. I aquí vas fent per encarar la llarga tarda que t'espera: dinant amb un madrileny un tall de carn importada d'Estats Units a Mèxic, en un restaurant argentí, que porta una noia de Figueres.