L'havies conegut feia uns mesos enrere, al Café de la Selva, una d'aquelles nits que sorties a una hora decent-cap a les nou del vespre- del terrible projecte de l'IMSS. Era una nit plujosa, i la Montse i tu vareu fer camí cap al cafè per desconnectar una mica, amb una colla pessigolla de gent que es troben per polemitzar de política, esports, retrobant l'esperit de la tertúlia, ja força (o del tot?) oblidada a Barcelona. Aquella nit et van presentar la seva figura amable, discreta, i de mirada intel·ligent. Hi vas parlar una estona, i et va semblar un altre d'aquells mexicans que, apassionats per Barcelona, et parlaven de les seves anades a la ciutat comtal. Avui, diumenge al matí, t'has llevat aviat, i has fugit de l'odiós Hotel del Angel, on t'allotges, a respirar una mica. Has comprat El País a la botigueta de premsa del Sheraton, i instintivament, com un cavall que torna a casa, has enfilat el carrer Salamanca per arribar fins al teu ja estimat barri de la Condesa. Has travessat pel mig del Parque México, i t'has aturat a fer fotos. Aquesta tarda s'ennuvolarà, ja ho saps, però de moment fa un dia encara lluminós.
Has trobat el Fausto al Café de la Selva, llegint el diari. Sempre t'has deixat seduïr per la gent d'esperit periodístic. És el cas de l'Ernest Udina, o del Ton Barnils. I el Fausto resulta ser del mateix gènere. Per fí una mica de diversitat! Et pots oblidar d'indicadors de qualitat de primària o d'hospitals, i retrobar converses apassionades, i coneixer-lo millor, i enredar-te a parlar de la creació de Cort Penal Internacional de Roma, de com va el sexenio del Fox, o de la trista realitat del Barça. Ell és tant culé com tu, i això ajuda suportar aquestes temporades de travessa del desert.
Se us fa de nit, i us acomiadeu, i tornes caminant sota la pluja, amb una sensació de benestar. Avui has agafat forces per continuar demà amb un projecte que va rodat; aquesta nit arriba el David de Barcelona; abans d'anar a dormir esperes la trucada de la N., i podreu seguir construïnt, en la distància, i fins que us retrobeu a Barcelona d'aquí a dues setmanes, aquesta història meravellosa, que encara no albires cap on et portarà. Teniu coses per decidir, però: el divendres, fa un parell de dies, el Pep et va confirmar que espera que vulguis, l'any que vé, muntar l'oficina a Mèxic. Voldrà venir la N.? N'heu de seguir parlant. De moment, acomiadaràs el diumenge travessant el Paque México, olorant la terra humida d'aquest meravellós racó i refugi de la ciutat-monstre.
Fotos: N. L. de M. N.: Parque San Martín (tohom li diu Parque México), Ciutat de Mèxic, Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada