2 d'agost 2002
A veure, quan parles a algú de Mèxic, molta gent té una paraula a la boca (encara que sigui amb la boca petita): corrupció. Tú, fins avui, no l'havies viscuda. Avui, més que viure-la, l'has descobert, n'has descobert la cultura. L'has trobada en una taquería.
A Mèxic, no hi ha bars, tal com aquí s'entenen. Hi ha "taquerías", on la gent va a "echarse unos taquitos" que acostumen a ser deliciosos. Una especialitat de tacos especialment recomanable i perillosa és la següent: els "Tacos al pastor". Els tacos al pastor són de porc adobat, i el "taquero" talla directament d'una pila de carn que s'està rostint sobre un eix que gira al costat del foc. Els posa sobre una petita "tortilla" de blat de moro, ho guarneix amb "verdura"(és a dir, ceba i cilantre crus i picadets), un tall de pinya fresca, i ja està a punt per mossegar. N'existeix una versió especialment deliciosa (que n'augmenta el poder calòric, és clar): la "gringa": tot l'anterior + formatge fós per sobre.
Avui divendres, el Rovelló Sánchez, que subsisteix com a consultor en aquest nou projecte, t'ha descobert aquest món de les taquerías, amb una visita al "Fogoncito", una de les més tradicionals del barri de la Condesa. El Fogoncito és obert pràcticament tot el dia, i les taquerías són especialment apreciades per curar-se la cruda (ressaca) després d'una nit de copes. Però avui era migdia, molt d'hora, i encara no havía començat a ploure. La calor era considerable. T'ha sorprès que el Sánchez, amb el local gairebé buit, decidís asseure's al costat del foc que rostia la pila de carn de porc adobada: la conversa ha anat més o menys així:
A veure, quan parles a algú de Mèxic, molta gent té una paraula a la boca (encara que sigui amb la boca petita): corrupció. Tú, fins avui, no l'havies viscuda. Avui, més que viure-la, l'has descobert, n'has descobert la cultura. L'has trobada en una taquería.
A Mèxic, no hi ha bars, tal com aquí s'entenen. Hi ha "taquerías", on la gent va a "echarse unos taquitos" que acostumen a ser deliciosos. Una especialitat de tacos especialment recomanable i perillosa és la següent: els "Tacos al pastor". Els tacos al pastor són de porc adobat, i el "taquero" talla directament d'una pila de carn que s'està rostint sobre un eix que gira al costat del foc. Els posa sobre una petita "tortilla" de blat de moro, ho guarneix amb "verdura"(és a dir, ceba i cilantre crus i picadets), un tall de pinya fresca, i ja està a punt per mossegar. N'existeix una versió especialment deliciosa (que n'augmenta el poder calòric, és clar): la "gringa": tot l'anterior + formatge fós per sobre.
Avui divendres, el Rovelló Sánchez, que subsisteix com a consultor en aquest nou projecte, t'ha descobert aquest món de les taquerías, amb una visita al "Fogoncito", una de les més tradicionals del barri de la Condesa. El Fogoncito és obert pràcticament tot el dia, i les taquerías són especialment apreciades per curar-se la cruda (ressaca) després d'una nit de copes. Però avui era migdia, molt d'hora, i encara no havía començat a ploure. La calor era considerable. T'ha sorprès que el Sánchez, amb el local gairebé buit, decidís asseure's al costat del foc que rostia la pila de carn de porc adobada: la conversa ha anat més o menys així:
-Oye Pablo, y porqué nos sentamos aquí, con este calorón?
-Tranquilo "güey" (equivalent mexicà de "tio" o "neng"), aquí'stamos bien.
-Y porqué? (la calor et pesava, era divendres a la tarda, la setmana havia estat esgotadora...)
-Porque aquí estamos cerca del taquero
-Y luego?
-Pues le damos unos pesitos, y así nos echa más carne en los tacos, güey!
Aquesta és la petita corrupció que sembla insertada a l'ADN de molts mexicans: tu i jo ens entenem, et dono una bona propina: tu guanyes, jo guanyo, i fotem l'amo de la taquería. Senzill, oi? I molt ibèric, per cert, un perfum inconfusiblement ibèric, de temps immemorials, de Lazarillo de Tormes, diria.
Tot això ho rumies mentre demanes una altra cervesa -clara, lleugera, refrescant, gelada- per acompanyar la segona gringa. És divendres, i comença un cap de setmana -miracle!- sense feina.
Foto: answers.com
2 comentaris:
Hostias, pues yo nunca le pasé unos pesitos a taquero alguno. Pero bueno, también es cierto que si hubieran sido ostras... Es que a mí los tacos me parecen normales, nada delicioso así como para emperrarme en que me pongan más en la tortilla. :)
Yo tampoco, porque a mi me encantan, pero me solía estar bien lo que me ponían, pero la cuestión es como eso ejemplifica esa corruptela=picardía (ponlo en el orden que quieras) que penetra tan profundamente a algunos mexicanos.
El otro ejemplo típico es el del conductor al que para el poli, i bajando la ventanilla, asoma el billete, sin que nada le digan. Quien corrompe a quien?
Publica un comentari a l'entrada