Y volver...

28 de juliol 2002


A aquestes alçades de l'any, la gent "normal" de Barcelona està començant a gaudir de les vacances. Però tú, ja ho saps, no tens una feina "normal": avui, 28 de juliol, i per més nassos, diumenge i després de -increíble!- tres setmanes de vacances seguides, aquí estàs, a l'aeroport, amb el Pep i la Roser. I no et sembla gens estrany. El projectre comença demà: un nou projecte a Mèxic, després de tres mesos a casa.

Són les 05:30 del matí. Ser d'una ciutat de segona, amb un aeroport de segona, té aquestes coses, company: no tenir vols directes amb Amèrica Llatina. I què vol dir això, a efectes pràctics?

Doncs avui, per exemple, llevar-se a les 4 del matí.

I perquè? (que diria la Terribas),

Per ser una hora i mitja abans de la sortida del vol cap a París, i ja pots donar les gràcies a la targeta "fréquence rouge", del Pep, a haver de ser només una hora i mitja abans a l'aeroport, i facturar les maletes a la fila de business, en un no res, que si fós per la teva trista targeta grisa, hauries de facturar com el comú dels mortals, i hauries tingut mitja hora menys de son.

I perquè agafar el vol de les set de Barcelona a París, en comptes del de les nou del matí, si el vol París-Mèxic surts a quarts d'una?

Perquè dels avions, company, no te'n pots refiar, i per tant, si vols tenir alguna garantia de que tu i maletes arribeu aquest vespre a Mèxic, dóna't més de dues hores per la connexió a París, per molt que l'agència i la companyia t'assegurin que l'hora i mitja que et donaria el vol de les nou siguin suficients.

Perdre la connexió d'un vol intercontinental, essencialment, és una gran, gran putada. Vol dir que dormiràs, si tot va bé, i no hi ha cap gran fira a la ciutat en què t'has quedat penjat, en un d'aquests desangelats hotels d'aeroport. Vol dir que et neguitejaràs intentant trobar un ordinador amb connexió a internet per avisar que arribes tard, vol dir que perdràs un dia de feina, que hauràs de cancel·lar entrevistes, i vol dir que arribaràs a destí cansat i anguniejat. El viatge, en comptes de les 20-22 hores habituals (de porta a porta), en durarà fàcilment 35.

Per això ets aquí avui a les 5:30 del matí.

A més, no et queixis, que avui toca Air France, i segur que et caurà un paté de campagne decent, o et podràs refugiar en el tros de brie, i en la pantalleta que et permet triar entre 4 o 5 pel·licules, hi alguna n'hi haurà, que es deixi veure.

Quines podrien ser les alternatives? En ordre de pitjor a menys dolent (en classe turista, en vols llargs, no hi ha bones companyies)

1. Iberia: aquelles mahumorades hostesses a punt de jubilar-se, aquella amanida de cigrons durs com pinyols, aquell tracte d'estil castrense "Qué va a ser, pollo o paella!?"

2. Delta (o altres companyies gringas): horror dels horrors: dues connexions en comptes d'una, preguntes sobre qui t'ha doblegat els calçotets, escala als Estats Units (això, poc mesos després del September 11th, ja ho explica tot)

3.Lufhansa: mai no ho has tastat, però quina mandra passar per l'enorme Frankfurt, i quina mandra psicològica pensar que et desvies cap a l'Est per després anar a l'Oest!

4. British: no els has provat mai, però que siguin socis d'Iberia et toca els nassos.

5. Aeroméxico: són veritablement collonuts: hi menges decentment, són amables...però un problema no menor: seients de tamany mexicà per un vol molt llarg.

6.KLM: el contrari d'Aeroméxico: no hi menges gairebé, però, com són d'agraits uns pocs centímetre més per estirar es cames amb antes hores per endavant!

7. Air France: un francòfil com tu no pot ser objectiu: són els millors.

I recorda, no et queixis: per anar a Mèxic tens tooootes aquestes alternatives: quan et toca anar a centreamèrica només en tens una: la teva estimada Ibèria, amb escala a Miami.