5.7.12

L'home que pintava el mar




L’home que pintava el mar
O un petit homenatge al "Guino", en Josep Guinovart, que tant s'estimava el Mar d'Amunt 

Es va llevar d’hora, i es va rentar la cara com els gats, recollint l’aigua freda amb les seves mans molsudes. Si n’havien pintat, de parets, aquestes mans, quan era petit, i ajudava a la feina el seu tiet i el seu pare!

Ara no. Ara es llevava a l’alba per pintar el mar que, cada matí, li deia bon dia. En tenia prou amb poques coses: llevar-se, pintar, la llesca de pa amb oli, els grills de taronja, i el raget de vi del porró fresc. Als vespres, cansat i satisfet, mirava la lluna resplendent. I somniava despert.
    
Fallece Josep Guinovart, uno de los más destacados pintores de la posguerra















Foto: elcomercio.es

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

si és que per ser feliç no cal tant... pa amb oli,el rajolí de vi,pintar, somiar...

Aviat cap a la Mar d´Amunt?

Berenguer ha dit...

Hi hem passat un gran estiu!