14.3.12

Olor de sal

-Indianet vine a esmorzar!
-Ja viiinc!

5 minuts més tard apareix per la cuina.

-Tinc gana gana, d'una cosseta...
-Es diu "coseta", "coseta", no "cosseta".
-D'acord.
-Ves pensant, que ara vinc.

Torno a la cuina i m'el trobo amb el cap dins l'armari baix.

-Què fas?
-Vull...Un cacaolat!

M'ensenya el trofeu amb un gran somriure.

-D'acord, però has de menjar alguna cosa, va seu, que et faig una torrada amb oli.
-Valeee.
-No es diu "vale", es diu "d'acord"
-Val...d'acord!

Em poso a fer la torrada i vaig endreçant la cuina.

-No vull csrssdszz...
-Què dius? Crida més, indianet, que no et sento.
-Que no vull torrada! Perquè tens les orelles, eh, perquè tens les orelles? em diu mentre se les assenyala.

No puc evitar riure.

-Has de menjar alguna cosa i serà una torrada amb oli, li dic, mentre li planto el plat amb la torrada davant.

Se la remira i l'olora.

-Té massa sal!
-Però si no l'has tastat!
-Però l'he olorat, i fa olor de massa sal!
-Espera que li trec la "massa sal": abracadabra, fora la massa sal, plaf!

Riu i es menja la torrada tot content.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

La sal fa olor, pare. Poc o massa, però fa olor.

Nyam quina torrada més bona!

Anònim ha dit...

Com diu la cançó... el dolç olor de la sal...
Montserrat