2.2.12

Deu ser la manca de pluja...

Deu ser la manca de pluja el que ha mantingut el blog sec durant tantes setmanes. Mai no acabo de saber si és bo o és dolent que tingui inspiració i ganes suficients que em facin omplir aquest racó. Si sé que la sequera m'entristeix, i la pluja em fa estar més viu i despert. En un país com aquest tant sec, me'n faig creus que la gent es queixi quan plou. Jo m'estimo la pluja en tota forma.

La dels cels grisos i baixos de la meva estimada Holanda. Trobo a faltar aquells dies darrere l'immens finestral del meu estudi, veient com el vent feia córrer els núvols i les ratxes de pluja sense descans, d'Oest a Est, amb una tassa d'earl grey entre les mans, submergint-me hores i hores en gruixudes lectures de governança i teoría política, descobrint un país tant exemplar en tantes coses.






També hi ha la pluja tropical de l'altiplà, puntual i previsible, quan les tardes es cobreixen, i el cel descarrega aigua sense descans, arrossegant malsons i brutícia, i deixant el monstre net i resplendent.


Foto: Rafael Blanke




Foto: viajescondestino.com

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Quan he començat a llegir per un moment pensava que estava en el meu blog parlant de la pluja que tant m'agrada. No sabia que t'agradés també la pluja tant com a mi. No és habitual. La gent es queixa sempre quan veu quatre gotes que cauen. Avui cauen flocs de neu i el país es paralitza. Fins i tot m'han preguntat constanment: què tancaràs l'escola aquesta tarda? I tant!!! quan la neu no em deixi entrar per la porta al mig de l'Avinguda Madrid.

Pais secret ha dit...

Oh, Brel!
Oh, la pluie!
Oh, l´Earl Grey!
Oh, els finestrals d´Holanda ( per una curiosa com jo)!
Oh, has tornat!

Que bé tot plegat!

( em queda...oh, l´altiplà!...però això no arriba encara)

Berenguer ha dit...

Oh fidelitat lectora!

Oh pluja!