Quan penso en el personatge d'aquests terribles dies a Líbia, penso en les seves "mans fines que manen matar".
Cançó de les mans (1964)
(Raimon)
De l'home mire
sempre les mans.
Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.
Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.
De l'home mire
sempre les mans.
Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.
De l'home mire
sempre les mans.
Cançó de les mans (1964)
(Raimon)
De l'home mire
sempre les mans.
Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.
Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.
De l'home mire
sempre les mans.
Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.
De l'home mire
sempre les mans.
Foto: thelector.wordpress.com
4 comentaris:
Brutes, brutes,de brutalitat i de misèria humana, per fines que les tingui.
I aquí encara li llepen...
Era gairebé adolescent quan algú em va fer veure tota la informació que donaven les mans. El tema em va apassionar de tal manera que em vaig fer una gran especialista en llegir aquest llenguatge. Recordo un exàmen oral d'Història de l'Art a COU. Sortia una obra a l'atzar i l'havies de descriure i situar. Em va tocar el retaule de Taüll. En aquella època ja era, gràcies al meu pare, una enamorada de la Vall de Boí i tenia informació suficient per treure l'examen força brillant. Vaig començar a xerrar i em vaig aturar massa estona en descriure i analitzar la mà del Pantocràtor. El Sr Milà, el meu professor, em va interrompre de cop: Srta, pot parlar d'alguna cosa més a part de la mà?
Encara ara, de vegades, analitzo les mans de les persones en busca d'informació. També amago les meves quan no vull que coneguin més enllà del que m'interessa o si observo que les estan analitzant.
Evidentment la cançó del Raimon és brutalment autèntica.
A.,
Al blog d'on he tret la foto hi ha un reguitzell de boniques fotos de tots el líders occidentals amb el personatge.
Montserrat,
Efectivament, les mans diuenmolt de la gent, oi?
Per això ho deia Berenguer, no només pel senyor de l´esquerra de la foto.
Bonic dia des del teu nord.
Publica un comentari a l'entrada