Recordes, amor,
aquelles llargues setmanes separats,
aquells apassionats escrits,
aquelles trucades a deshora -filles de la diferència horària-,
i l'insomni i l'emoció de retrobar-nos.
Com desconeguts, ens exploravem i ens descobríem.
I cada comiat era una tristor, i una esperança.
I cada retorn era inquietud i desig que florien,
I ens cloíem com un puny.
3 comentaris:
Una de les meves cançons preferides, sense cap dubte.
Coincidim en aquesta. Forma part del meu top ten!
Caram, quina inspiració!
Em sumo al club de fans de la cançó.
Publica un comentari a l'entrada