Paradisos de tardor, quan la llum no fa mal, i la platja petita, entre falaises, resguardada del vent de ponent, convida l'Atila a despullar-se.
Ràpid com un llamp, cavalca per la platja amb un riure i una llibertat miraculoses.
Si hi ha una estampa de la felicitat és aquesta:
Foto: Indiano, 17 d'octubre de 2010, Platja del Garraf
3 comentaris:
Només de veure´l m´han vingut al cap unes paraules de Baudelaire:
"Homme livre, toujours tu chériras la mer"
Aquest petit home em sembla un querubí i no un Atila.Des d´aquí se senten les rialles.
Felicitats, pare!
Lamento ser prosaica però avui aquest Atila/querubí tenia una tos de mil dimonis :-)
A.,
Sí, angelet, li direm ara...
Montserrat,
Ja he tingut una bona dosi de reflexions prosaïques a casa. Però aquesta felicitat bé val un refredat,no?
Publica un comentari a l'entrada