25.10.10

Paradisos de tardor

Paradisos de tardor, quan la llum no fa mal, i la platja petita, entre falaises, resguardada del vent de ponent, convida l'Atila a despullar-se.

Ràpid com un llamp, cavalca per la platja amb un riure i una llibertat miraculoses.

Si hi ha una estampa de la felicitat és aquesta:



Foto: Indiano, 17 d'octubre de 2010, Platja del Garraf

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Només de veure´l m´han vingut al cap unes paraules de Baudelaire:
"Homme livre, toujours tu chériras la mer"

Aquest petit home em sembla un querubí i no un Atila.Des d´aquí se senten les rialles.
Felicitats, pare!

Montserrat ha dit...

Lamento ser prosaica però avui aquest Atila/querubí tenia una tos de mil dimonis :-)

Berenguer ha dit...

A.,

Sí, angelet, li direm ara...

Montserrat,

Ja he tingut una bona dosi de reflexions prosaïques a casa. Però aquesta felicitat bé val un refredat,no?