Reflexions sobre la cisi (III). Responsabilitat.

Ja fa anys que Jordi Graupera abandera, segons el modest criteri de l'Indiano, la millor fornada de pensadors des dels temps de la transició. Amb un estil lúcid, directe, sense concessions, i permetent-se el luxe de re-enfilar els fils del lliberalisme perdut.


Com el bon vi, millora amb els anys. Com els bons pencaires, sap que res no es regala. Com la bona gent, li agrada dir les coses pel seu nom. Del seu blog d'estètica espartana agafo una nova cita, amb la que tanco, de moment, aquesta minisèrie de reflexions sobre la crisi. Perquè no hi ha culpes, hi ha responsabilitats.


"Que el país aniria millor amb nous polítics professionals al govern, que avui el govern és part del problema, i que en cal un que sigui part de la solució, és clar a ulls de qualsevol que segueixi la premsa desapassionadament. Però el veritable problema és la dependència psicològica al poder públic. La projecció de la responsabilitat en la solució governamental. La culpa és dels polítics. Lladres, dropos, inútils. No critiquem cap defecte que no tinguem.


Cada cop que li obries la porta a la dona de fer feines immigrant i la feies treballar sense contracte també feies de ministre del Treball. Cada cop que decidies emmirallar-te en els productes xinesos de baix cost enlloc de en els productes alemanys d’alta qualitat, també eres un conseller d’Economia. Cada cop que aprovaves un alumne perquè “ja el suspendrà la vida” també eres l’ideòleg d’una filosofia de l’educació. Cada cop que posaves els teus estalvis en un pis sobre plànol per després poder-te’l vendre molt més car també feies d’alcalde atrapat per les factures dels serveis municipals. Cada cop que exigies que l’Estat s’ocupés de la teva sogra malalta enlloc de posar-hi les teves hores, o cada cop que renuncies a xerrar amb el teu fill per a tenir-lo callat una estona davant de la consola, o cada cop que trucaves a la teva novia de Londres des del telèfon de la ràdio pública on treballes també renunciaves a la teva dignitat per un plat de llenties. També els columnistes que ens hem dedicat a l’escolàstica del catalanisme, enlloc de produir una obra que s’aguanti per si sola, som polítics inútils atrapats en el cicle de la disputa estèril.

Cada cop que reclames als polítics més collons per caminar cap a la independència, pregunta’t si no és que tu ho estàs fent més difícil amb la teva patètica dependència dels poders de l’Estat. A les properes eleccions, vota’t a tu. I passa comptes."


Consultat a http://jordigraupera.cat/?p=409 el 6 de juliol de 2010

...