"Això dels deutes -deia l'amic-, la gent s'ho mira a l'antiga i hi ha poques persones que els sàpiguen treballar. Cada deute (si no correspon a malalties) representa que s'ha adquirit alguna cosa. És una possessió condicionada, provisional si tu vols, però l'objecte conquistat o el desig satisfet són ben reals. Fixa't que, generalment, qui té molts deutes té també moltes coses i que, si no s'atabala, viu millor que els altres."
-I què vols dir amb això de fer-los treballar?- li havia preguntat en Deltell, amb la il·lusió de penetrar un secret vital.
-Vull dir que els deutes s'han de parcel·lar i sotmetre'ls a vigilància, sota minuta. És com si cultivessis un hort. Cada planta dóna fruits amb un punt de maduresa, i s'han de collir a temps, no deixar que caiguin de la branca. Cada deute, així que madura, s'ha de collir a base de contreure un altre deute, i així successivament. Si ho fas bé, tindràs crèdit, que és un dels grans invents de la civilització. S'estableix una cadena, a la qual pots afegir baules d'una manera indefinida...
-Oh, tots una mica! Ja se sap...Però es va elevant el nivell de vida que és el que compta. Si acceptes el sistema, has d'acceptar l'entrada en una gran confraria i estar disposat a fer el que puguis per la collita del veí. Si no es fés així perillaria tot el mètode. ¿Per què et penses que t'ajudo, jo, a part de l'amistat, que és un capítol diferent de les relacions humanes?
Pere Calders
L'Ombra de l'Atzavara, p. 270-271
Edicions 62, Barcelona, 1980
Pere Calders
L'Ombra de l'Atzavara, p. 270-271
Edicions 62, Barcelona, 1980
4 comentaris:
Precisamente quería decirte que tengo un pequeño desajuste de caja y pensaba que quizá tú podrías echarme una mano con, digamos, ¿doce mil euros?
Pez
Oooh, genial. "Como la vida misma" que diuen.
Pez,
Cuando recoja el fruto de deuda que tengo pendiente, te los presto.
Aixetaire,
És que Calders et desarma amb els seus clàssics. Jo no en puc prescindir.
Publica un comentari a l'entrada