Un dia de Rodríguez invers (IV)

11:15h La N. diu adéu per anar a passar el dia entre fogons. Avui l'Indiano s'enfronta a un triple repte:

1-La primavera, en forma de rebequeries, amor pels vestits de princesa i les Barbies, ha arribat a la Indianeta.
2-L'Attila està en plena fase emergent de varicel·la.
3-Encara voleu més reptes?!

11:22h Mentre l'Indiano talla els carbassons a daus per posar-los a l'aigua, sent els primers crits de la selva domèstica que arriben des del passadís:

-"Íiiii, Íiiii...", xiscla la Indianeta.

-"No que no!" crida l'Attila, en les seves poques paraules intel·ligibles per ara.

11:23h Quan arriba al passadís, l'Indiano descobreix que l'objecte de discòrdia és un cotxe que cavalca l'Attila, que es defensa a cops de l'atac d'infanteria de la seva germana. La solució consisteix en descavalcar l'Attila i oferir-li a canvi un trenet, per oferir el cotxe a la Indianeta. Com que és conegut que els homes, ja de ben petits, són de bon conformar, l'Attila accepta alegrement el canvi.

11:24h S'inicien les apassionants curses del circuit urbà de Ca l'Indiano. Això està molt igualat: l'Attila, malgrat les dificultats en la conducció per les dècimes de febre, imposa la seva força en la recta del passadís, i en canvi la Indianeta fa valer la seva perícia conductora en la perillosa chicane a l'alçada del bany.

11:32h Mentre l'Indiano acaba de posar les verdures a l'olla, sent que Attila brama. L'Indiano arriba d'una revolada al "lugar de los hechos". No sembla que passi res greu, però el pilot continua plorant. Probablement el motor ha fallat, perquè l'Attila roman aturat en plena recta del passadís, mentre la Indianeta ja ha arribat al bany. Una olor sospitosa indica que cal un canvi de bolquers.

11:34h Malgrat que s'hi resisteix, Attila és remolcat al box, on comença la difícil tasca de canviar-lo sense reventar cap de les múltiples pústules (ah, varicel·la) que li han sortit a la zona delicada. L'Attila plora desconsolat perquè veu que no podrà tornar a la carrera. La Indianeta, en un gest de gran esportivitat, acosta al seu contrincant el seu peluix favorit, una girafa de color turquesa que fa música quan li estires el coll. Ja se sap que totes les girafes són turqueses i canten quan els estires el coll.

11:40h L'olla express ja xiula. Els dos pilots decideixen abandonar els bólids per dedicar-se als legos que hi ha en un racó de la sala.

11:57h El dinar és a taula: crema de verdures i truita. L'Attila devora els trossos de truita amb la ma esquerra, sostenint elegantment la forquilla amb la ma dreta. L'Indiano malda perquè la Indianeta segui correctament, amenaçant-la de posar la barra a la trona. Això convertiria la Indianeta en el pitjor que es pot ser, segons ella: una nena petita. I ella ja és gran, és clar.

12:20h El dinar continua. L'Attila ja ha acabat i juga a amagar-se: -"Aquí!" diu esclatant de riure quan apareix darrera el tovalló. La Indianeta aprofita la distracció per continuar fent el ronso amb la crema de verdures. Fa cedir el seu pare, que la peix amb cullerades com una bebé fins que s'acaba el plat.

12:25h L'Indiano s'acaba el seu plat de crema de verdures. "-Bavo! Bavo!" (Bravo) crida l'Attila aplaudint quan ho veu.

12:35h Després d'alguns avisos previs, l'Indiano posa els churumbeles a dormir la migdiada. Mentre recull la cuina sent els seus riures a l'habitació. Somriu.

12:47h Continua el xivarri. L'Indiano entra a l'habitació per descobrir que la Indianeta ha tirat tots els peluixos, coixins i joguines al seu abast dins el bressol de l'Attila. Ell salta excitadament entre el desori, i ella s'amaga sota els llençols amb aquell seu riure de "he fet una dolenteria".

12:48h Advertències i amenaces de l'Indiano (que s'aguanta el riure) a la parròquia.

12:50h Silenci. Oh meravella.

12:55h Continua el silenci. Oh meravella. L'Indiano s'aplica la norma del pare dormilega: "Nap when your baby naps".

14:50h L'Indiano, que ja s'ha llevat i llegeix el diari, detecta els signes de vida desperta a l'habitació.

14:51h L'Attila estira els braços amunt per ser agafat. "Vull nurmí!", es queixa la Indianeta.

14:55h Comença el procés neteja-de-bolquers-donar-medicació-posar-crema-a-les-pústules-del guerrer. L'Attila plora. La Indianeta arriba mig adormida encara.

14:58h La Indianeta ajuda al pare a posar crema a les pústules de l'esquena del guerrer, que es deixa fer alleujat. La Indianeta decideix que ella no pot ser menys, i que aquesta crema també deu anar bé per uns blaus que té a les cames. L'Indiano la deixa fer, mentre pinta la cara del guerrer amb la crema. El guerrer, amb la cara pintada de blanc, sembla més Orzowei que Attila.

15:10h Orzowei empeny amb decisió el seu cotxet de joguet. A sobre hi ha col·locat una pilota. La Indianeta s'apunta al passeig amb el seu propi cotxet de joguet, però ella passeja una nina. Al cap d'unes quantes voltes passadís amunt, passadís avall, se'n cansen.

15:15h S'organitza una expedició a la terrassa. Els churumbeles abrigats com si anéssin als Andes, no fos cas que després l'Indiano s'hagués de sentir dir que per culpa seva s'han refredat. La Indianeta s'encamina cap a la jardinera d'herbes aromàtiques. Li agrada molt passar les mans pel "domaní" i sentir-ne l'olor. L'Orzowei prefereix esclafar margarides.

15:40h Després de tornar cap a dins, la Indianeta fa d'Elsa. Es planta dreta i amb posat seriós -les cames una mica obertes, els punys sobre els malucs- i diu al seu germà i al seu pare, que juguen a l'arri arri tatanet:

-"Estic molt enfadada" "Dolents! Sóu dolents!"

-"Estàs molt enfadada?" pregunta el pare.

-"Sí, molt enfadada! Això no es fa! Dolents!"

L'Attila se la mira amb curiositat, i l'Indiano mort de riure.

17:05h La Indianeta ha decidit que vol ballar. Però no n'hi ha prou de posar música i començar, no. S'ha de posar un vestit llarg, "que voli", i clips al cabell. L'Indiano transigeix amb el vestit que voli, però no amb els clips.

17:10h Comença la sessió de ball amb el concert per a trompa i orquestra de Mozart (K412)

La Indianeta comença a girar sobre ella mateixa amb certa elegància vienesa. A l'Orzowei el tema no l'acaba de convèncer, o sia que s'ho mira tot plegat des de dalt de la taula, on ha accedit per la cara oest -la via fàcil, la del sofà-. "Attila no!" l'adverteix l'Indiano amb mirada reprovadora quan s'acosta a una de les seves plantes favorites.

17:18h La Indianeta troba que el segon moviment no és del seu gust, o sigui que es canvia a un tema de la Shakira que li agrada molt. Veient com la seva germana fa voleiar la falda del seu vestit, l'Orzowei s'anima i s'ajunta a la festa amb un estil tribal de tipus Massai -vinga saltar-.

17:30h L'Indiano està francament esgotat per la sessió de ball. Sort que li sembla sentir el dring de les claus a l'altre costat de la porta.

17:31h Al·leluia! Per la porta d'entrada arriben reforços somrients. Els Indianets corren cap a la N. L'Indiano somriu alleujat. Sort que ha arribat el 7è de Cavalleria!