Què fas trist, amic meu?
Ja fa anys que vares aprendre que fer-se gran és difícil. Tot és qüestió de ritmes.
No sempre pots contenir els cavalls desbocats de la teva pròpia vida. I no sempre els pots fer caminar al ritme que vols.
Perquè sovint et sentiràs sol. Sí, al final, en les pregones decisions, estaràs sol.
Però tindràs dos reptes: encordar-te als teus, i fer-los sentir, a ells, que no estan sols. I continuar la fantàstica escalada. I viure intensament cada pas endavant.
i recorda que el Sol sempre torna a sortir... sempre.
5 comentaris:
"The most terrible poverty is loneliness".
Mother Teresa of Calcutta
sempre...
sí, sempre!
Que maco que és tenir algú que et digui tot això en els mals moments.
I que maco també poder-s´ho dir un mateix.
Avui, m´ho agafo al peu de la lletra.
El Sol sempre torna a sortir i mestrestant sempre es poden mirar les estrelles
Publica un comentari a l'entrada