Havent sortit de la dutxa, l'Indiano s'asseca parsimoniosament, mentre la Indianeta, asseguda al "nnal" -encara li agrada més el "nnal" que el "watett", coses de princesa, ja se sap-, juga amb la nina que li varen regalar ahir.
De cop i volta la Indianeta alça la vista, s'aixeca, i aprofitant que l'Indiano està inclinat endavant assecant-se els peus, li plantifica el dit al mugró:
-¿Què és això?
-Això és el pit del Pare.
-Té llet?
-No, els pares no en tenen, de llet als pits! (Indiano esclafit de riure)
-Jo sí! (S'aixeca la samarreta i s'assenyala el pit)
-No, les nenes no tenen llet, les mares tenen llet. (Indiano amarat de tendresa)
5 comentaris:
Encara vas sortit ben parat... les preguntes sobre qualsevol part del teu cos poden ser infinites... tendres o compromeses...
A primer cop d´ull he pensat: uy, l´Indiano se´ns destapa!
Però no, veig que és una escena d´aquelles,xopes de tendresa i d´amor de pare amb les que ens pintes un somriure a la cara tot sovint.Gaudeix-les tant com puguis, que el temps passa depressa...
A.
Montserrat,
Ja n'hi ha hagut alguna de compromesa, també!
A.,
Tot moment s'ha de gaudir, perquè és únic.
M'agraden moltíssim les teves cròniques de les "escapades turístiques" per Mèxic i les segueixo amb autèntic plaer... Però quanta, quantíssima, tendresa hi ha en aquest "post", Indiano! L'enhorabona més sincera per ser com ets.
Enric,
Nmomés et puc dir gràcies pels teus comentaris sempre tant elogiosos i educats.
Jo m'ho passo rebé amb el vostre blog, i el recomano molt.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada