Totes les nits en blanc han tingut la seva època. Avui ja no són nits amb apunts que no s'havien deixat llegir fins aquella hora, amb un got de llet saturat de Nescafé i xocolata. Ah, aquelles notes i resums que deixava sobre la taula, i que saltava a consultar emmig de la nit, quan un dubte sobre algun dels epígrafs del temari el despertava de la son lleugera...
Ja no són tampoc les nits de calor reclòs a l'hotel, armat amb ordinador portàtil, lluitant amb immensos fulls de càlcul, informes que no es volien acabar, i ajust de colors de la presentació que s'havia de fer al cap de poques hores.
Ara són nits de mentalització prèvia, en què cal anar repetint com una lletania les idees i conceptes claus:
1-Són nens petits, es troben malament, no es desperten i et desperten per tocar-te els nassos.
2-Per cert, no els agrada que els toquin els nassos, ni per treure mocs, a tu tampoc no t'agradaria, oi?
3-Recorda tenir tota la bateria de medicaments i el termòmetre per a la nit a mà, sobre la taula per no haver-los de buscar adormit i a les palpentes a la farmaciola.
4-Aprèn a dormir com a les guàrdies dels metges: a batzegades. Si hi sort, dormiràs seguit, i et sorprendràs l'endemà d'haver dormit tant. Si no hi ha sort, en canvi, hauràs de calmar, curar, consolar, i sempre amb bona cara: els indianets/pacients et necessiten.
5-No t'autoexigeixis amb el blog. Si resulta que fa dies que no dorms tres hores seguides i no pots amb la teva ànima, els teus fidels lectors ho entendran.
Quan la batalla es lliura, sempre, sempre guanyes: al final apareixen miraculoses felicitats petites que ho són tot:
a-3'40h de la matinada: un somriure a punt de tornar-se a adormir de l'Indianet després de netejarlo, canviar-lo, posar-li crema per la coïssor del culet, netejar-li el nas, i donar-li un biberó del seus cereals favorits. Et mira satisfet tot tornant a agafar la son, mentre sents els seus cabells curts i finíssims entre els dits.
b-5'20 de la matinada: després de córrer -havent sentit els plors- a calmar-li el mal de coll, donar-li la medicació, i acaronar-la una estona al seu llit, la Indianeta et mira en la penombra i s'inicia aquesta conversa:
-"Pama", (contracció de "Pare" i "Mama") tu ets molt maco, saps? Perquè tu ets molt maco, i jo 'timo molt.
-I també t'estimes a la Mama, oi?
-Sí, perquè é' meva.
-És teva però també és de l'Indianet no?
-No! É' meva!
-Molt bé, molt bé, però també és de l'Indianet, d'acord?
-Valeee "Pama"...Tinc son, "Pama"
-Vinga dorm, que el pare també en té...
4 comentaris:
Tranquil indiano, ho entenem :-)
Berenguer,
Potser a tu et passi el mateix que a mi, i es que sempre trobo una cançó de´n Llach per a un moment determinat de la vida, sigui bo o dolent. Apareix al meu cap invariablement i sempre em dóna força, tot i que diuen els entesos que és millor músic que no pas poeta.
Aquesta vella cançó, tota ella és una divisa, del principi a la fi.
Pel que fa a les qüestions pràctiques, no pateixis.Aquestes nits de vetlla són dures de passar...però passen. Només cal no pensar massa en tot el que hauràs de fer l´endemà i posar-hi molt d´amor i molta paciència, que segur que ho fas.
Pel blog no et preocupis, estarem al peu del canó quan s´hi hagi d´estar. Records
A.
Aixetaire,
Gusto saber que anda usted por acá!
Discreta A.,
Tothom fa seves les cançons, i a la seva manera,oi? Crec que en forma part de la màgia. A mi Llach sempre m'ha acompanyat, des que tinc ús de raó ha estat al meu costat. Al cap i a la fi, sóc de la lleva del Guardiola...;-)
Veig que comences a ser adicte i CONSCIENT de les Felicitats petites. Benvingut al Club.
Publica un comentari a l'entrada