1.4.08

Manané...

Era un vespre de septembre plujós mexicà, i la panxa de la N. començava a donar mostres que allà dins hi havia algú. De sobte l'expatriat es va trobar amb una d'aquelles demandes que deixen descol·locat: "canta-li alguna cosa!".

Ja ho havia llegit, ja, això que és bo parlar i cantar als petits quan encara estan a la panxa de la mare, però mai no s'havia aturat a pensar què cantaria. El primer que li va venir al cap va ser: "Tooot el camp...". Després de cantar-li l'himne complet, va pensar en cantar-li alguna cosa més adequada. Li va venir al cap el "Bona nit, bona nit...", (després ha sabut que es tracta del "Wiegenlied”, Op.49 No.4, de Johannes Brahms). I junt amb la N. van anar inventant una lletra que deia que reposés, que no es mogués gaire dins la panxa per deixar dormir la Mama, que demà seria un altre dia...

A l'Indiano li agrada especialment aquesta versió del "Wiegenlied" de la Minnie.




Del trio de cançons favorites per anar a dormir, de ben segur que "Bona nit..." és la que més agrada a la Indianeta.

Les altres dues són:

"Somewhere over the rainbow",


i "El cóndor pasa".



L'altre dia, la Indianeta, mentre tapava amb una manta la seva nina favorita i li posava un xumet a la boca, entonava cançó de Brahms amb un "Manané, manané..." (la seva adaptació fonètica del "Bona nit, bona nit..."). A l'Indiano, veient-la tant absorta en el seu joc maternal, se li omplien els ulls de llàgrimes de cocodril entendrit.


Foto: la Indianeta prova de posar a dormir els seus amiguets Martí i Gerardo.

2 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ohhhh aquests són els posts que a mi m'agraden!!!
La cançó de Bressol de Brahms l'ensenyo jo a cantar i a tocar amb la flauta a partir de 4r. i als més grans i, curiosament, és una de les seves preferides.Sempre penso que són angelets quan la canten... després tots tornem a la realitat ;-)
Manané??? veus com la indianeta parla amb rus!!!

Berenguer ha dit...

Montserrat,

Ja entenc que estessis una mica cansada de llegir tanta política. Ara que no ens escolta ningú, et diré que jo també. Però ja saps que a l'Indiano és tastaolletes i necessita fer excursions a temes diversos.

Crec que la Indianeta ja gairebé diu "bananí", anem millorant :)