Mèxic, D.F., 10 de febrer de 2004
La N. fa cua a les caixes de pagament del segon pis de l'hospital. Té una sensació d'extranyesa, perquè tots els que estan a les caixes pagant, al seu voltant, són pares, amb la dona ingressada que acaba de parir. Normal, si tenim en compte que es tracta d'un hospital especialitzat en parts. Però és clar, el Licenciado, fa uns dies, quan el va trucar per telèfon demanant-li que agafés les targetes de crèdit i corrés cap a aquell hospital, no estava per posar-se a triar quina mena d'hospital privat volia.
El cas és que al Licenciado, li acaben de practicar una colecistectomia, i avui, després de tres dies ingressat, el donen d'alta. Abans de poder sortir de l'hospital, però, necessiten tres papers més, a part de l'informe d'alta que té a les mans:
1-La factura final que li acaben de portar a l'habitació fa una estona, junt amb l'informe d'alta.
En una cerimònia que s'ha repetit en els tres dies en què ha estat ingressat, ha aparegut a l'habitació una senyoreta molt amable, amb un cistellet de fruita, o un ram de flors, preguntant si tot anava bé, "si se les ofrecía algo". En una safateta molt mona hi ha anat portant, cada dia, la factura actualitzada, amb tot luxe de detalls:
-canvi de llençols, x pesos,
-ampolla de iode, x pesos,
-servei de neteja de l'habitació: x pesos,
-agulla nº 8: x pesos,
-antiinflamatori, x pesos
-...
i així anar sumant. Fins a una factura final de 81.304.22 pesos, és a dir gairebé 6.000 euros.
Just a bans de sortir, la senyoreta ha anat dient, sempre amb un somriure: "si quieren realizar liquidaciones parciales de su cuenta, las cajas estan en la planta 2".
2-Un primer rebut de caixa amb un gran tampó: "PAGADO" per poder sortir de la planta.
Aquest rebut permetrà superar el control d'infermeria i el guarda de seguretat que hi ha a l'entrada de cada planta.
3-Un segon rebut de caixa amb dos grans tampons: "PAGADO", i "PASE DE SALIDA DEFINITIVO"
Aquest segon rebut haurà de ser entregat a algun dels dos guardes de seguretat que hi ha a la porta de l'hospital.
I ja poden sortir. Ja poden tornar a casa.
Enrere queda una factura pagada amb dues targetes de crèdit.
Enrere queda l'escena còmica, el dia de l'ingrés, amb el Licenciado, lúcid pel moment de perill, i malfiat davant la perspectiva de passar pel quiròfan, demanant-li que truqués pel mòbil a Barcelona, i posés a la Roser (metgessa consultora d'urgència) amb el Dr. Murrieta (que es fregava les mans davant la perspectiva dels honoraris que li cobraria per la intervenció a aquest gachupín).
I enrere queden certes opinions desaforables sobre la sanitat pública del país d'origen. Quan el Licenciado i la N. han comprovat com aquí, a Mèxic, la seva salut depen del límit de crèdit de la seves targetes, veuen amb ulls molt més tolerants les llistes d'espera, o el temps que triga a rebre'ls el metgede capçalera, o l'especialista, a Barcelona.
8 comentaris:
surrealista!!! semblava que llegia una novela de terror!!!
Montserrat,
El que és terrorífic és que hi ha famílies mexicanes que s'arruinen per una intervenció mèdica. Tant per la seva poca previsió en assegurar-se, com perquè la seguretat social cobreix molt poca gent.
En els "hospitals per a pobres", també hi ha qui s'arruina, ja que hi ha tarifes a pagar depenent del nivell d'ingrés. Les tarifes són barates, però si l'estada a l'hospital s'allarga o es complica, la gent es veu abocada a recórrer a amics,familiars, crides per la ràdio, per pagar-ne els costos.
A mí, nada más llegar a México, una mujer que conocía me arreó un sablazo de diez mil pesos por gracia de su abuela o su tía o qué se yo. Lo más chistoso es que ella trabajaba en la joya de la corona de los Institutos Nacionales de Salud mexicanos.
Recuperé la lana por los pelos, y un año más tarde, claro.
Por cierto, aún recuerdo tu grasita visceral sonriendo a la cámara. :D
Estimat lector,
El Pez es refereix al fet que, a la sanitat privada, a Mèxic, t'entreguen una bonica cinta de video amb la intervenció que t'han practicat, per així poder-ne gaudir sempre que vulguis.
Pez, eres un cabrón, ni me lo recuerdes.
Gracies per l'aclaració... no entenia ben be res del que deia Pez, ara ho entenc una mica millor, no massa. Sembla una que jo sé parlant amb rus...
Bueno, a mí me pareció un detalle, y como por nentonces ya sabía que la cosa se había puesto en ochenta mil, pues amb mes raó. Como en aquel capítulo de 'El pequeño Nicolás' que se titulaba "Un recuerdo que nos gustará toda la vida". :)
O sigui que la broma van ser "$81,304.22 M.N." !!!!! El que m'estranya és que com a coordinador d'assessors l'IMSS no et pagués una assegurança privada (encara que sembli un contrasentit). Com a professors d'universitat pública, la meva dona i jo tenim una assegurança privada col·lectiva que ens cobreix $500.000 l'any. No és la gran cosa, però en tenim una segona que cobreix 3 milions de pesos l'any. Per un preu, és clar...
Geo,
La qüestió és que per un problema burocràtic de l'IMSS, encara no hi havia formalitzat el meu ingrés, i havent-me deslligat ja de la meva anterior empresa, cap contracte no m'amparava. He de dir-te que vaig aconseguir recuperar el 80% dels calés després d'un bon nombre de gestions i cartes creuades amb la meva asseguradora privada.
I efectivament. una assegurança privada de salut era una de les "prestaciones" del càrrec de l'IMSS.
Publica un comentari a l'entrada