Potser perquè és una de les poques figures públiques d'ERC (junt amb en Carod) amb titulació universitària acabada, Joan Ridao procura que la seva formació d'advocat, aparegui tant com sigui possible en la seva retòrica parlamentària. Està per veure si serà capaç, amb citacions de lleis, reglaments, articles, disposicions addicionals i transitòries, d'esgarrapar els vots necessaris per a repetir el bon resultat que va fer ERC el 2004.
Al candidat republicà no li falta ni experiència ni formació, i a més, sorprenentment, sembla que és un free lance que no ha estat encara fagocitat per la dualitat Puigcercós-Carod. Potser hi ha ajudat l'extremada contundència que gasta, sempre vestida amb unes formes correctíssimes.
L'Indiano no pot deixar de preguntar-se amb quina de les tradicions històriques d'Esquerra Republicana de Catalunya s'aliniarà Ridao:
Amb la de la rauxa dels il·luminats i messiànics (Macià, Colom, Carod)?
O amb la línia de mala llet reconcentrada (Rahola, Puigcercós)?
En tot cas, donat que al candidat Ridao de rauxa sembla que n'hi sobra, i mala llet no n'hi pot faltar per ser on és, l'Indiano s'atreviria a suggerir-li, per encarar aquest últim tram de campanya, que es perfumés amb aromes de seny tarradellista, amb alguns tocs que reforcin la independència de criteri que ha mostrat, a voltes, respecte al seu partit.
Ja se sap que això de predicar la independència i un "país de 1a" (que no eren "països"?) sempre requereix algún element de solemnitat encarcarada, i més encara quan es predica (ah, paradoxes!) des del poder. També és conegut que resulta fàcil, quan un partit toca cuixa després de tants anys de passar gana, que li sobrevingui la prepotència de l'adolescent.
Una mica de somriure, però, pensa l'Indiano, no li aniria malament al candidat Ridao. Ni que tant sols fós en record de les glorioses botifarrades populars que organitzava l'Hortalà els 12 de octubre.
foto: flickr.com
2 comentaris:
Benvolgut indiano, jo en aquestes eleccions espanyoles només puc fer dues coses: no votar, perquè sóc independentista i votar a unes elecions espanyoles sembla -dic sembla- contradictori o votar l'únic partit que es declara de manera oberta i desacomplexada in-de-pen-den-tis-ta. Què és això que el vot és secret... a mi no em fa res ensenyar les cartes i discutir-les amb gent assenyada com ara l'indiano.
Molt bo el gag de Polònia que no havia vist "en directe".
Benvolgut Biel,
És un veritable honor tenir-te de comentarista.
Sé de bona tinta que l'Indiano està fent un exercici de seny i moderació en aquesta sèrie de "notes polítiques". És per això que no ha volgut tirar amb bala contra Ridao, "el Rey de la acritú" parlamentària. L'Indiano observa que ERC, ben aconsellada per una coneguda agència de publicitat, està desenvolupant una campanya de to positiu i desacomplexat. Però això no impedeix que ell pensi que, més enllà de la defensa de l'independentisme (tant noble i inútil com la defensa de la ideologia zen tibetana al Tíbet xinès), la dirigència d'ERC haurà de decidir què vol ser de gran. I no només en el terreny de les idees.
Publica un comentari a l'entrada