Mèxic, DF, dilluns, 2 de febrer de 2004. 10:30 hores.
L'expatriat s'ha llançat definitivament a la piscina, i ha acceptat una feina a l'administració pública mexicana!
S'ha tornat boig? Una mica potser. Però el país li agrada prou com per preferir allargar-hi l'estada, més que no pas tornar a viure dalt d'un avió. En l'últim any ha fet 10 vegades el Mèxic- Barcelona-Mèxic, o sigui que ja n'hi havia prou. Calia una mica d'estabilitat geogràfica.
I aquí està, assegut davant el seu nou cap, que fins fa uns dies era el seu client, l'Alvarado. L'expatriat recorda com, la setmana passada, davant l'enèssima proposta de d'elaborar-li un quadre de comandament intergalàctic, li va dir "Berenguer, deja ya de robarme y ven a trabajar conmigo". I és així com es va deixar convèncer. Té quelcom d'inquietant quan el fita amb els seus ulls mestissos, l'Alvarado. I té també un rerafons de gran bonhomia sota les formes abruptes de qui, sense padrins, sense títols universitaris estrangers, i essent menys-blanc-del-que-toca-pel-lloc-que-ocupa, s'ha hagut de llaurar un camí entre els alts càrrecs de l'administració pública mexicana. Avui desprèn satisfacció. Està content d'haver-li pispat el que ell considera un bon element a una consultora estrangera.
Després d'explicar-li les línies principals del projecte en què s'integra, l'Alvarado acompanya el fitxatge al seu nou despatx. "No pot ser", pensa l'expatriat, admirat. Ben bé 50 metres quadrats emmoquetats, sala privada de reunions, sala de descans, tot amb unes esplèndides vistes a Reforma (la Diagonal de Mèxic DF, per entendre'ns). "Tot això per mi?", pensa. L'Alvarado, gat vell, sap molt bé l'efecte que a l'expatriat li causa saber que, a partir d'ara ocuparà el despatx de l'influent Coordinador de Asesores (Cap del Gabinet tècnic). Somriu i li diu:
- "Ándele cabrón, y ahora a chambear"[ara, xaval, a treballar]. Esteee...de las tres secretarias mejor te quedas con Margarita".
-"OK Jefe"
El nou Coordinador de Asesores fa passar la Margarita, i després d'escoltar els temes que han quedat penjats per l'anterior ocupant de la poltrona, i amb voluntat de ser amable, li diu:
-"Ah Margarita! Y usted no se preocupe, cuando vaya a tener el bebé, nos arreglamos con Angélica (una de les altres dues secretàries)"
La Margarita, tot posant-se la ma a sobre el ventre, i mirant el seu nou cap amb una cara un pèl compungida, li diu:
-"No Licenciado, no estoy embarazada, estoy gorda!"
Y el Licenciado Camps, en aquell moment, voldria fondre's, desaparèixer, però no pot fer més que somriure, murmurar unes paraules de disculpa, i reflexionar sobre la seva entrada triomfal a l'Instituto Mexicano del Seguro Social.
Foto: bogota.gov.co
3 comentaris:
jajajaj això passa quan volem quedar bé parlant massa!!!
Jo recordo que una vegada li vaig dir a una nena: Surt, que ja ha vingut a buscar-te el teu avi.
El Senyor, en qüestió, va dir-me amb cara de pocs amics:
- Senyoreta! Sóc el seu pare!!!
Glups!!! em vaig desfer amb disculpes que encara quedaven pitjor.
Montserrat,
Un afegitó a la conversa. Són tan mascles els mascles mexicans, i tan femelles les femelles (i queda clar que aquesta és una generalització gruixuda), que la secretària va demanar el trasllat a un altre departament al cap de dos dies!
no comments !
jajajajajajja
Publica un comentari a l'entrada