El Licenciado Camps assisteix a la primera d'una llarga sèrie de reunions infructuoses per mirar de posar d'acord l'empresa-de-consultoria-internacional-que-instal·larà-un-sistema-de-control-intergalàctic, i els-funcionaris-que-ja-els-està-bé-com-està-tot-i-no-volen-que-els-toquin-els-collons.
Ell gaudeix amb la nova situació, la d'estar a l'altre costat de la taula. Fins fa una setmana era un consultor internacional. Des de dilluns és un funcionari del Instituto [Mexicano del Seguro Social]. Ha passat al lado oscuro de la fuerza, i sent un punt de diversió per haver-ho fet.
Tot d'una el Licenciado Camps comença a sentir un dolor difús a la panxa. No ho acaba d'entendre. Justament avui, que malgrat haver tingut un esmorzar de treball, ha fet bondat (papaya i iogur), aquest li cau malament? El dolor s'aguditza, així que surt de la sala de reunions, a veure si fent un volt pel carrer li passa.
I aleshores sent una punxada tal que comença a suar fred. Es troba tan malament, que, sense esma per tornar a entrar a la reunió i donar explicacions de la seva indisposició, atura el primer taxi que troba, i demana al conductor que el porti cap a casa. Està al sud de la ciutat, a uns 15 km de casa, i hi ha molt de trànsit, o sigui que la previsió és trigar una hora en arribar.
Una altra punxada. Suor freda. El Licenciado es comença a espantar. El taxista, veient la cara pàl·lida del Licenciado, ja fa una estona que està espantat. El Lic. Camps ha decidit que no pot esperar a arribar a casa, i que cal anar d'urgències. La pregunta és: a quin hospital anar? En la seva situació actual, té tres opcions a la Ciutat de Mèxic:
1-Anar a un hospital de la Seguretat Social.
A Mèxic estan coberts per la seguretat social els treballadors registrats, les seves famílies, i els jubilats, és a dir, oficialment, al voltant del 60% de la població (en realitat, al voltant d'un 40%). És el que s'anomena población derechohabiente. Aquests tenen dret a anar a un hospital de la Seguretat Social. Sí, però el Lic. no ha completat el tràmit d'inscriure-s'hi, tot i que hi té dret. Per tant, i com que coneix com funciona el sistema, sap que quan entri a l'hospital no apareixerà a la base de datos de derechohabientes, i per tant és probable que no l'admetin.
2-Anar a un hospital de salubridad
És a dir, un hospital per aquells ciudadanos mexicanos que no estan coberts per la seguretat social, i no tenen diners per pagar-se un hospital privat. Són els hospitals públics per als pobres. Com a eufemisme, a aquesta mena de ciutadans el sistema els anomena "población abierta". Al voltant d'aquests hospitales de salubridad, el Lic. ha tingut ocasió d'observar el negoci de la precarietat: tot de botigues de material mèdic i farmacèutic on el personal de l'hospital adreça als familiars dels pacients quan falta algun material o medicament (gases, cànules, vies, xeringues...) per a fer la cura o intervenció. Òbviament, d'aquesta mena d'hospitals, no se'n refia gaire, el Licenciado.
3-Un hospital privat.
Un nivell de qualitat raonable, però pagant. Hi accedeix al voltant d'un 10% de la població. El mateix tipus de població que sovint prefereix anar a operar-se a Houston, Texas, a tres hores d'avió.
El Lic. ho té clar, i amb l'extranya lucidesa dels moments de perill:
a) Demana al taxista que el porti a l'hospital privat més proper.b) Mentrestant truca a casa i demana a la N. que vagi cap a l'hospital i porti totes les targetes de crèdit.
c) Mira el rellotge. Avui està de sort, és dijous, i per tant la seva oficina de La Caixa, a Barcelona, està oberta ara, a la tarda, comptant la diferència horària de set hores. Truca a la Caixa, i demana a l'Enric, el cap de l'oficina, que li augmenti al màxim el crèdit de les dues targetes.
Un cop arribats a l'hospital, posen el Lic. en un box d'urgències, i arriba una infermera que li pregunta pels símptomes. Li demana si vol ser ingressat. El Lic., que crida de dolor, li diu que sí.
La senyoreta guapa i amable d'admissions entrega la seva còpia del càrrec de la targeta al Licenciado, i l'informa que, tot seguit, vindrà un metge.
Foto: caixaontinyent.es
4 comentaris:
caram!!! necessitem saber com acaba una visita que et va costar 1300 euros!!! va venir el "Doctor" o et van enviar la "Diplomada"???
Suposo que això devia ser un bloqueig temporal que et van fer a la targeta "per no equivocar-se", però la factura pel mal de panxa van ser 18.500 pesos? Per aquest preu, més o menys, mi em van operar en un hospital privat també amb Angelets...
Una altra vegada em van bloquejar la targeta, que no es podia ni pagar el menú de la cafeteria, però la factura va ser, "només", de 8.000 pesos, per unes cagarrines i dia i mig a l'hospital. Una assegurança de viatge m'ho reemborsar després.
Però cou, sí que cou a la butxaca el cost de la sanitat a Mèxic...
Montserrat i Geo,
Aquest és el primer dels dos episodis que penso dedicar a l'incident, Sigueu pacients en esperar com es va solucionar l'afer, i a quan va pujar la factura. Avanço que em van fer una colecistectomia (apa, els que no sigueu metges, a "googlejar").
Geo,
Jo després d'aquest incident, vaig optar per una assegurança especial per a expatriats. Si en vols més detalls t'en donaré!
Així ja em quadren els números...
Algú molt proper va morir d'una "idem" a destemps en un hospital públic mexicà. Vas fer bé d'anar amb les targetes de crèdit "a la boca". Ja ens ho explicaràs.
Publica un comentari a l'entrada