Mai no vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i saludar-lo. Mantinc profundes diferències amb algunes de les idees que ell defensava. Però sempre l'he sentit proper. Potser perquè reunia tres de les qualitats que més aprecio: ser menjallibres, tenir empenta, i dir el que pensava.
A més, els Barnils són una família diversa. Tant de bo, amb els seus ets i els seus uts, el país en tingués més. Tingués més periodistes, pensadors, emprenedors, o editors com ells.
Així que el primer video que penjo en aquest blog només podia ser aquest. Dura gairebé 9 minuts. Me la jugo que l'acabes veient sencer. Els segons del 3:40 al 4:10 fan pensar.
A més, els Barnils són una família diversa. Tant de bo, amb els seus ets i els seus uts, el país en tingués més. Tingués més periodistes, pensadors, emprenedors, o editors com ells.
Així que el primer video que penjo en aquest blog només podia ser aquest. Dura gairebé 9 minuts. Me la jugo que l'acabes veient sencer. Els segons del 3:40 al 4:10 fan pensar.
5 comentaris:
Aviat tindrà una pàgina web per el solet:
http://www.ramonbarnils.cat
Paciència, fidels seguidors i detractors d'aquest homenot, que les coses que es volen fer bé necessiten el seu temps.
Gràcies Berenguer, pel què i pel com.
Biel,
Les gràcies es tenen i es fan, tot i que també es donen.
Gràcies doncs, per elogiar el com, tot un afalac venint de part teva.
Per quan un plat de seques i cansalada a Osona?
Jo penso, malgrat no està d'acord amb alguns pensaments d'ell, que els periodistes punyets però amb tan de rigor, són importantíssims per un país com el nostre. Actualment, en tenim algun com ell???
Montserrat,
Jo crec que en Barnils era únic per estil, rigor, i compromís amb les seves idees. I que efectivament necessitem gent així.
No em sé aventurar a dir si algú (i qui) li ha pres el relleu.
Berenguer, organitzeu-vos com vulgueu amb el Ton i veniu a veure'm quan us vagi bé.
Els plats són a taula ;)
Publica un comentari a l'entrada