14.12.12

INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE

INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE

"Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes".
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".


Salvador Espriu

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Ens hi mantindrem, no hi ha més camí si volem sobreviure.

Contenta de veure´t ;-)

Montserrat ha dit...

Preciós. El tros que més m'agrada és "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues" però si m'he de quedar amb una frase d'Espriu és sens dubte: "Els meus morts que riuen d'estar sempre junts"... absolutament genial