Perquè ha estat la paraula més escoltada i repetida aquest estiu.
Els perquès de la Indianeta han estat més elaborats, començant sempre per "Escolta, et vull dir una cosa..." i incorporant-hi sovint llargues frases subordinades. Això té un gran risc, i és que l'Atila l'interrompi, provocant la irritació de la Indianeta. Però quan ha pogut acabar la pregunta, sempre ha estat un plaer contestar-li. També ha estat un gaudi immens contestar els "què" i els "qui", tot i que sovint han estat més complicats d resoldre. Una selecció:
-Per què hi han estrelles?
-Qui és Déu?
-Qui és Jesús?
-Per què hi ha qui hi creu i qui no hi creu?
-Qui va fer les plantes?
-Qui va fer específicament aquesta planta al costat de la piscina?
Els perquès de l'Atila han estat, lògicament, menys elaborats, més persistents, i igualment meravellosos:
-Per què no puc tirar pedres?
-Per què no puc jugar amb aquest pal?
-Per què anem aquí? Perquè no anem allà?
-Per què no puc tocar la cadena de la bici del Pare?
-Per què s'ha enfadat tant quan li he fet saltar la cadena de la bici i, espantat dels crits que em feia, amb les mans plenes de greix, me n'he anat a empastifar el sofà?
I centenars d'altres perquès deliciosos de respondre. Cada cop m'agraden més els perquès, i enyoro per anticipat els dies en què minvaran.
2 comentaris:
Amic meu, els perquès són llargs i duren moltttttttttttttt, tindràs temps suficient en voler que parin.
Això no ha fet res més que començar i si saps, i vols, respondre poden durar sempre.
Montserrat
Crec que responent alguns perquès potser també aprendré coses. No crec que me'n cansi...
Publica un comentari a l'entrada