A ell no li agradava el mar, i patia quan venia per aquests verals, perquè els seus boscos quedaven orfes. Però li agradava beure algun got de vi dinant i sopant. I aquest és el meu petit record i felicitat d'avui: les vinyes de Banyuls, el poema de Sagarra, la música i la veu d'en Llach.
Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l’userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
--------------------------------------------------------------------------------
Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.
Foto: joewillis.co.uk
2 comentaris:
L´alegria me l´has portada tu a mi també amb aquest record, una mica diferent i semblant alhora.
El meu avi va estar treballant les vinyes de Banyuls durant nou anys , quan era a l´exili.
D´allà, a més de penes i enyorances també en va treure coneixements i maneres de treballar-les que llavors va portar cap aquí.
I és curiós també que sempre que faig aquestes carreteres i les de més al sud, sobretot de Llançà al Port canto aquesta cançó.
Gràcies.
Gràcies a tu per la fidelitat a aquest racó.
Les vinyes i les terrasses són un paisatge ben especial.
Publica un comentari a l'entrada