La Indianeta i l'Atila estrenen una preciosa caseta de fusta que els ha regalat l'àvia, amb tot el que s'espera d'una caseta: estança polivalent de 2x2m, porxo, finestra, cuineta, taula, cadiretes, plats, joguines, i plantetes al porxo, és clar..
La Indianeta es posa a netejar-la afanyadament, amb el drap de la pols, l'Àvia li diu:
-Indianeta, escolta, com va la neteja?
-Molt bé, molt bé, perquè mira, et vull dir una cosa, el meu home ho embruta tot, i no fa res de res..."
I mentre sospira i s'eixuga el front amb una mà, amb l'altra mà estesa assenyala l'Atila, que trasteja amb alguna joguina.
5 comentaris:
Veig que per anys que passin la cosa segueix igual...
Hi ha qui diu que els nens són "lloros" del que senten a dir als grans, però jo crec que capten l´ona més del que ens pensem.
Au, pare, explica-li que tu no ets així ;-)
Com la vida mateixa, de petits ja ho mamen!
A., Zel,
Ara m'hauria de fer l'ofès, no?
:-)
No te´l facis, no.
Precisament perquè em sembla que tu no ets un "home que no fa res de res", almenys és el que intueixo en llegir les vostres aventures.
El que sí veig a venir és que la Indianeta serà una dona de caràcter ;-)
Me la puc imaginar perfectament!
Boníssim
Montserrat
Publica un comentari a l'entrada