El darrer disc dels Manel em té meravellat.
Per la senzillesa de les seves melodies.
Pels seus arranjaments.
Per fer servir el clavicèmbal, el flautí, la tuba, el trombó, un cor.
Per les veus femenines que hi col·laboren-algú sap who is Gisela Fullà?
Pel seu to alhora vitalista, surrealista, escèptic, burleta, en una barreja tant de casa nostra.
Per cantar en un català de Barcelona, però no un català "xava" -quin plaer de vocals neutres-.
Sobretot, per com em fa pensar.
Soldadet m'ha fet pensar en un altre escrit que vaig fer en aquest racó minoritari que comparteixo amb els lectors. I m'ha fet pensar en Saving Private Ryan. No he estat l'únic. Hi ha qui ha fet un magnífic maridatge entre pel·lícula i cançó. Felicitats: jo no ho hauria fet millor: aquí el teniu.
5 comentaris:
Jo també hem confeso!!! Genials!!!
No el tinc el disc , encara no he tingut ocasió de comprar-me´l ni d´escoltar-lo integrament.M´espero amb candeletes poder-lo escoltar amb calma i saborejar-lo com un caramel.
Però sí que recordo la primera vegada que vaig escoltar en directe, a Catalunya Ràdio El soldadet. Anava conduint fent la pujada de Bàscara a Orriols.Em va entendrir que és un no dir.
Una més al confessionari!
Jo encara no sé si m'agrada. A mi em dóna la sensació que canten poc i "reciten" massa i que se'ls hi ha donat una publicitat massa alta degut a la manca de grups nous catalans i per un que en surt...
Aquest Nadal vaig ensenyar als meus alumnes la Nadala del Camell i la veritat és que no en volien cantar cap més, me la demanaven a tota hora.
Els hauré d'escoltar una mica més.
Montserrat
Natasha,
Tu ets la calra instigadora
Discreta A.,
Jo crec que el Gisbert fa per tu...
Montserrat,
Ja fa dos vespres que em demanen el conte, -i després la cançó- del soldadet...
Berenguer...m´estàs dient infanticida?
( no ho diguis a ningú però a mi el que m´agrada és el Martí, el del baix. I si toca el bouzouki, ja...ni en parlem!))
Publica un comentari a l'entrada